US DESITJO UN BON NADAL, UNES BONES
FESTES I UN BON ANY 2010 A TOTS I A TOTES.
Iona.
Intervenció de síntesi
Fa 14 anys
dimecres, 23 de desembre del 2009
dimarts, 22 de desembre del 2009
Intervenció de síntesi
Des del meu punt de vista, penso que la creació del Blog personal ha estat molt beneficiosa, ja que hem après a utilitzar diferents tipus de programes que durant la nostra carrera i en un futur ens seran molt útils d'aplicar ens els nostres alumnes.
Crec que també, ens ha servit per endinsar-nos, encara més, dins del món de les noves tecnologies, ja que ens els últims anys, aquestes estan guanyant molt de terreny en la nostra societat i vida quotidiana. Per tant, ens ha servit d'ajuda per "actualitzar-nos" en la utilització de diferents programes de certa importància.
A part d'actualitzar el Blog amb les entrades que ens manaven fer, he intentat donar-li un toc més personal; publicant notícies que em semblaven interessant; penjant algunes reflexions que havíem fet a seminari sobre alguns llibres; penjant presentacions amb el Power Point, etc.
Els programes o activitats que m'han agradat més han estat el "Movie Maker", ja que trobo que és una aplicació molt molt útil i fàcil d'utilitzar i que et permet realitzar muntatges de vídeos molt bonics. Durant aquest semestre he realitzat diferents Movie Maker; però el que més m'ha agradat és el de la Setmana Extraordinària. "Enllaç"
I un altre programa que trobo molt útil i que a la vegada també m'ha agradat és el JClic, ja que pots realitzar i crear la teva pròpia activitat i personalitzar-la al teu gust. I pels més petits, penso que els agrada molt jugar a jocs interactius; ja que recordo que de petita també hi jugava al JClic i la veritat és que em fascinava. "Enllaç"
En conclusió, he disfrutat molt amb aquesta assignatura !
Gràcies Loles!
dimecres, 16 de desembre del 2009
Somriures de Bombay
Com a segona lectura de seminari vaig triar Somriures de Bombay, de Jaume Sanllorente, el qual relata les experiències viscudes durant el viatge que li va canviar la vida.
Com a feina del Seminari vam haver de fer una reflexió sobre el llibre, i la meva va ser aquesta::
SOMRIURES DE BOMBAY
Aquesta és la segona lectura de seminari que he escollit. La lectura en sí m’ha sorprès perquè en un principi em pensava que seria el relat del dia a dia d’en Jaume Sanllorente des de que va arribar a la Índia, i tot el procés per fundar l’ONG a Bombay, però la veritat és que no ha estat així.
En aquest llibre, en Jaume li ha sabut donar un sentit i un amor únic. A través d’ell ha plasmat tots els seus sentiments i emocions que va sentir i que el van empènyer a fundar l’ONG.
Trobo que és un llibre molt emotiu i molt sincer, el qual explica diversos fets molt alarmants i desconcertants, que et fan adonar de com pot haver-hi tanta misèria i tanta desigualtat repartida pel món. De la poca importància i del poc respecte que es tenen alguns humans anvers a altres. De la poca humanitat que tenen uns cap els altres i la utilització d’alguns d’aquests com a simples objectes de treball.
La veritat és que hi ha hagut escenes del llibre que m’han esgarrifat moltíssim, i és que hi ha moments que m’han fet odiar-me a mi mateixa pel fet de pensar lo molt cruel i egoista que pot arribar a ser l’ésser humà pel sol fet de posseir béns materials, que al cap i a la fi no t’aporten la felicitat.
Però també hi ha hagut moments en els quals m’he emocionat al veure l’amor que desprèn en Jaume cap als “seus nens” per tal de fer-los feliços, ja que ell ho va renunciar a tot per tal de poder veure’ls somriure.
Mentre anava llegit el llibre, per estones em venien ganes de deixar de fer tot el que estava fent, desprendre’m d’aquesta rutina i fer alguna cosa totalment diferent; extraordinària, però que m’aportés alegria i felicitat.
El tema principal, en què Jaume Sanllorente li dóna més importància, és l’educació. L’única manera en que veu possible de que aquells nens surtin de la misèria i de l’esclavitud que pateixen és que rebin una educació per tal de que puguin aspirar a un futur i a una professió millor, i puguin abandonar el renom que els denomina com la casta dels “intocables”.
Amb la meva família, deu fer vora d’uns cinc o sis anys, vam apadrinar una nena de l’Índia a través de la Fundació Vicenç Ferrer. En aquell moment ho veia com un simple acte de bona fe, en què feies una petita donació mensual per tal de que tingués de menjar i per viure; però ara veig que no només és per cobrir les necessitats bàsiques d’aquests petits, sinó que aportant una petita quantitat de diners al mes els ajudes a que molts d’ells surtin de la misèria i puguin aspirar cap a un futur professional millor. Els dones com una segona oportunitat de viure la seva vida, ja que molts d’aquests nens que estan en mans de les fundacions, han estat salvats de l’esclavatge, dels abusos, de la misèria, etc.
Així doncs, em sento orgullosa de pensar que gràcies a l’acte de “bona fe” que vam fer anys enrere, hagi donat una nova vida a una nena que segurament podrà a aspirar a una vida molt millor.
dijous, 10 de desembre del 2009
Presentació de diapositives del treball conjunt amb Comunicació
La presentació que vam fer del dia 1 de desembre l'Eulàlia i jo la vam dedicar al Hikikomori.
Vam realitzar un Power Point destacant el que creiem més important sobre el tema.
El nostre objectiu amb aquest treball era informar-nos sobre aquest fenomen que actualment està tenint molt d'impacte en el Japó i que s'està convertint en un fet molt alarmant.
El Power Point que vam fer és aquest::
Vam realitzar un Power Point destacant el que creiem més important sobre el tema.
El nostre objectiu amb aquest treball era informar-nos sobre aquest fenomen que actualment està tenint molt d'impacte en el Japó i que s'està convertint en un fet molt alarmant.
El Power Point que vam fer és aquest::
Power Point Hikikomori
View more presentations from Ionagp.
dijous, 3 de desembre del 2009
Activitats amb el JClic
En aquesta entrada us adjunto l'activitat del JClic.
La meva activitat va dedicada a la família. El meu objectiu, a través d'aquest joc, és que els més petits aprenguin alguns dels termes més essencials sobre l'àmbit familiar.
Aquest joc inclou activitats en què s'han de relacionar termes, jocs de memòria, jocs en anglès i alguns puzzles.
Penso que el JClic és un programa amb el qual es poden crear activitats entretingudes pels nens i a la vegada molt interessants, ja que també els aporta coneixement de diferents àmbits i temes.
El meu JClic és aquest:: Enllaç
divendres, 20 de novembre del 2009
Les Tic en els centres d'Educació Infantil
En aquesta notícia us adjunto un power-point que parla sobre les Tic en general i l'impacte que tenen aquestes i les seves aportacions en la societat.
També explica la utilització de les Tic a Infantil i què aporta i facilita als alumnes que les utilitza.
El valor afegit de les TIC a l'Educació Infantil
També explica la utilització de les Tic a Infantil i què aporta i facilita als alumnes que les utilitza.
El valor afegit de les TIC a l'Educació Infantil
Setmana extraordinària
La setmana del 16 al 20 de novembre la vam dedicar a dur a terme activitats pràctiques a fora del recinte de la universitat.
L'objectiu d'aquesta setmana era que en les diferents sortides que vam realitzar, analitzéssim les possibilitats educatives que oferia cada activitat pels nens de l'etapa d'infantil.
De la setmana d'activitat, cadascú n’ha extret les seves reflexions sobre què ens va semblar, sobre quines ofertes educatives hi ha fora de l’escola, quins valors poden aportar als nens, etc.
Doncs aquestes són les meves reflexions::
L’activitat de dimarts va ser la visita a la Fundació Miró, la qual està situada al Parc de Montjuïc.
La visita la vaig trobar força interessant , però de totes les activitats realitzades durant aquesta setmana, trobo que aquesta és la que menys s’adequa, pel meu gust, a dur-la a terme amb nens de l’etapa d’infantil.
És cert que a través de l’art, les persones ens expressem tal i com som, i això encara es veu més reflectit ens els nens més petits, durant la seva etapa creativa i imaginativa. Però des del meu punt de vista, la visita a la Fundació Miró, hauria d’haver estat una activitat més vivencial, que t’hagués permès d’interactuar amb els altres companys.
Tot i això, el fet de visitar un museu amb els més petit, els ensenya que fora de l’entorn escolar i en llocs més seriosos com són els museus, han d’adoptar un correcte comportament, de respectar l’entorn en què estan; si es tracta d’un entorn silenciós doncs fer el màxim silenci i parlar el més suau possible; aprendre a no tocar les coses que estan exposades; a comportar-se sense molestar els altres companys; a observar allò que se’ls hi està mostrant; etc. Tot un seguit de valors que a través de sortides i d’activitats fora del recinte escolar es poden transmetre.
El matí del dimecres el vam dedicar a l’activitat de lliure elecció, en què uns quants de la classe vam decidir anar al zoo.
De totes les activitats del llarg de la setmana, penso que la visita al zoo és la que més encaixa com a activitat per a dur a terme amb nens del cicle infantil.
Des del meu punt de vista, la visita al zoo, veure animals, els lleons, els tigres, els monos, els cangurs, etc, penso que és el que més crida l’atenció dels més menuts i per tant dediquen més interès i curiositat a l’hora de la visita pel recinte.
Pel què fa a les possibilitats educatives que ofereix el zoo pels més xics, són vàries; des d’espectacles com ara de dofins o d’ocells; d’activitats dedicades a l’aprenentatge de diferents animals per conèixer més sobre ells, com ara rèptils o aus; la mostra de diferents rèptils els quals es poden tocar, com serps, granotes, etc; exposicions fotogràfiques d’animals; també, una part del zoo acull els animals no catalogats com a “salvatges”, és a dir, vaques, gallines, cabres, ponis, conills, etc, els quals els nens els poden tocar i donar de menjar. Així doncs, el zoo pretén mostrar, per una banda, els animals salvatges que habiten a diferents indrets del món, i per l’altra, també mostra els animals de la granja els quals són més comuns.
Pels grups escolars, el zoo ofereix un ampli ventall d’activitats amb caire educatiu per tal de que els nens des de petits descobreixin la gran varietat d’animals que existeixen a diferents llocs del planeta i intenta que se sentin més propers a ells, que els estimin.
Personalment, recordo que de petita havia anat varis cops al Zoo de Barcelona, i el recordava com un lloc molt ben cuidat, molt ben adaptat a cada tipus d’animal, amb uns animals grossos i bonics els quals impactava de veure. Però, no em va transmetre el mateix quan i vam anar el dimecres. Suposo que deu ser perquè a mida que ens anem fent grans la percepció de les coses canvia, i no les veiem igual que quan érem petits. Però la veritat és que hi havia animals que semblava que et miressin amb cara de llàstima. Algunes gàbies les veies que s’havien fet petites per alguns dels animals. I d’altres bèsties ni s’immutaven al veure la teva presència. I també hi havia zones en què els animals estaven gairebé a l’abast de la gent.
Tot i això, em va agradar moltíssim poder anar de nou al zoo a veure els animalons i veure les reaccions dels nens petits que van anar a visitar els animals amb tota la il·lusió del món, en què quedaven bocabadats davant de tots ells; com feia jo quan era més petita.
El dijous 19 de novembre vam visitar el col·legi Joan XXIII de Bellvitge, en què és un dels centres educatius més ben adaptats en l’ús de les noves tecnologies.
La finalitat de la visita a l’escola Joan XXIII ha estat per poder veure de més a prop com s’ha implantat les noves tecnologies en els més petits.
La visita en sí la vaig trobar molt interessant i em va fer molta gràcia poder veure els nens d’infantil jugant en diferents racons de les aules i agrupats en grups reduïts, en què uns feien un taller de maquillatge, d’altres utilitzaven l’ordinador, d’altres jugaven a cuinetes, etc.
Pel què fa a l’objectiu de la visita, vam poder veure com alguns dels alumes utilitzaven les pissarres digitals i també llibres digitals.
Penso que és molt positiu, tan per l’alumne com pel professor, la incorporació de les noves tecnologies dins de l’àmbit educatiu, ja que permet de treballar més fàcilment diferents aspectes i aporta un coneixement més clar i més precís sobre allò que vols ensenyar i transmetre. També permet al nen que des de ben petit assoleixi l’impacte que tenen l’ús de les noves tecnologies en la societat actual. A usar el ratolí; a iniciar i tancar l’ordinador; a usar el teclat; a imprimir; a prendre consciència de la possibilitat d’aconseguir informació a través d’un mitjà electrònic; a seguir unes indicacions; a realitzar activitats d’aprenentatge com amb el JClic; ...; tot un seguit d’aportacions educatives que beneficien al nen.
Tot i això, la segona part de la visita al CETEI no la vaig trobar massa interessant , tot i que penso que l’objectiu d’aquest centre està molt clar i pretén apropar les TIC i les seves “potencialitats” als ciutadans de totes les edats.
En definitiva, la sortida que vam fer al col·legi Joan XXIII en general va ser força interessant perquè vam poder veure com i de quina manera els més petits utilitzaven les pissarres digitals, els llibres digitals i els ordinadors. Així ens varem poder fer a la idea com seran les nostres futures classes, que mica en mica es van adaptant a les necessitats d’una societat canviant com la nostra.
El divendres vam anar a visitar l’Auditori de Barcelona.
Primer vam anar a vista el Museu de l’Auditori, en què ens varen explicar quines propostes educatives té els museu pels nens petits. Hi ha dues propostes pels nens de 3 a 5 anys. Un és la “Descobrint el Museu” la qual és una visita lliure en què el professor que la duu a terme cap que faci un curs de formació per tal de conèixer bé les parts del museu i els instruments. L’altra activitat és la “Vine a trobar el teu instrument amic” en què és una visita guiada en que consta en dividir la classe en grups petits i cada un d’aquest grup ha de trobar el seu instrument amic. L’objectiu d’aquesta activitat és que el nen aprengui com està fet l’instrument, d’on prové, quin so fa, les seves característiques, etc.
Penso que les activitats del Museu que van adreçades als més menuts estan molt ben pensades ja que d’aquesta manera amplien el coneixement i la visió de la música, fent-los veure que la música també pot ser divertida i entretinguda.
Després de la visita al Museu, vam anar a l’audició del “Corda i Descorda” en què un grup d’instruments de corda, com ara un violí, una viola, un violoncel, un contrabaix i una guitarra, tocaven algunes peces molt conegudes dins l’àmbit d’infantil, com la d’en Joan petit quan balla, Rossinyol, Plou i fa sol, etc. Tot un seguit de cançons que motiven al nen a participar i a cantar, ja que la gran majoria són cançons tradicionals catalanes i són les que ensenyen a les escoles.
Personalment, em va agradar moltíssim el concert de Corda i Descorda ja que no cal ser petits per a disfrutar com ho vam fer, ja que moltes d’aquelles cançons ens van fer recordar la nostra infantesa.
Penso que de totes les activitats fetes durant la setmana extraordinària, el concert de Corda i Descorda és la que més s’adequaria als nens, ja que la música és essencial per a la nostra vida, com l’aire que respirem.
L'objectiu d'aquesta setmana era que en les diferents sortides que vam realitzar, analitzéssim les possibilitats educatives que oferia cada activitat pels nens de l'etapa d'infantil.
De la setmana d'activitat, cadascú n’ha extret les seves reflexions sobre què ens va semblar, sobre quines ofertes educatives hi ha fora de l’escola, quins valors poden aportar als nens, etc.
Doncs aquestes són les meves reflexions::
SETMANA D’ACTIVITATS
Dilluns 16 :: Sortida al Parc de cordes “Natupark”
Natupark és un parc de cordes en què es realitzen les activitats a l’aire lliure, i que combina la diversió i l’aventura enmig d’un entorn natural.
L’objectiu principal d’aquest parc és l’entreteniment, però a la vegada pretén aportar a l’aventurer una educació i un aprenentatge sobre l’activitat gairebé desconeguda i sobre el mode d’utilització d’alguns dels objectes que són essencials per dur a terme l’activitat.
Des del meu punt de vista, les possibilitats educatives de realitzar activitats com aquesta, en un entorn diferent a l’escolar, és que als alumnes se’ls permet de connectar amb un entorn natural, ple de nous obstacles i de noves impressions que fan que els nens se sentin més propers a la natura.
Personalment penso que dur a terme activitats amb els nens a fora a un entorn natural és molt beneficiós per a ells, ja que cada vegada, la naturalesa i el medi natural es troben més allunyats dels nens que viuen en les ciutats. La visió i l’experimentació de la naturalesa és cada vagada més difícil d’aconseguir, ja que el desenvolupament urbà ha fet que desapareguin gran part d’aquests espais.
Crec que és important que els nens coneguin de primera mà i per la seva pròpia experimentació els elements propis de la naturalesa; com ara els animals, els arbres, els insectes, les plantes, etc. Tot això beneficia al desenvolupament dels nens, el seu aprenentatge, la seva creativitat, el desenvolupament de les seves actituds, entre d’altres.
Des d’un altre punt de vista, la realització d’aquesta activitat et permet interactivar amb altres persones que fins a les hores no sabies de la seva existència. I és que aquest dia que vam realitzar l’activitat del parc de cordes, vaig conèixer i vaig parlar amb gent que fins a llavors no l’havia vist cap vegada a la universitat, o simplement havia parlat amb aquesta alguna vegada, i la veritat és que et satisfà fer noves amistats.
Per tant, i com a conclusió final, penso que per educar els nens és essencials que de tan en tan puguin realitzar activitats fora del recinte escolar, ja que d’aquesta manera poden conèixer nous entorns i poden crear nous vincles entre altres companys.
Dilluns 16 :: Sortida al Parc de cordes “Natupark”
Natupark és un parc de cordes en què es realitzen les activitats a l’aire lliure, i que combina la diversió i l’aventura enmig d’un entorn natural.
L’objectiu principal d’aquest parc és l’entreteniment, però a la vegada pretén aportar a l’aventurer una educació i un aprenentatge sobre l’activitat gairebé desconeguda i sobre el mode d’utilització d’alguns dels objectes que són essencials per dur a terme l’activitat.
Des del meu punt de vista, les possibilitats educatives de realitzar activitats com aquesta, en un entorn diferent a l’escolar, és que als alumnes se’ls permet de connectar amb un entorn natural, ple de nous obstacles i de noves impressions que fan que els nens se sentin més propers a la natura.
Personalment penso que dur a terme activitats amb els nens a fora a un entorn natural és molt beneficiós per a ells, ja que cada vegada, la naturalesa i el medi natural es troben més allunyats dels nens que viuen en les ciutats. La visió i l’experimentació de la naturalesa és cada vagada més difícil d’aconseguir, ja que el desenvolupament urbà ha fet que desapareguin gran part d’aquests espais.
Crec que és important que els nens coneguin de primera mà i per la seva pròpia experimentació els elements propis de la naturalesa; com ara els animals, els arbres, els insectes, les plantes, etc. Tot això beneficia al desenvolupament dels nens, el seu aprenentatge, la seva creativitat, el desenvolupament de les seves actituds, entre d’altres.
Des d’un altre punt de vista, la realització d’aquesta activitat et permet interactivar amb altres persones que fins a les hores no sabies de la seva existència. I és que aquest dia que vam realitzar l’activitat del parc de cordes, vaig conèixer i vaig parlar amb gent que fins a llavors no l’havia vist cap vegada a la universitat, o simplement havia parlat amb aquesta alguna vegada, i la veritat és que et satisfà fer noves amistats.
Per tant, i com a conclusió final, penso que per educar els nens és essencials que de tan en tan puguin realitzar activitats fora del recinte escolar, ja que d’aquesta manera poden conèixer nous entorns i poden crear nous vincles entre altres companys.
Dimarts 17:: Visita a la Fundació Miró
L’activitat de dimarts va ser la visita a la Fundació Miró, la qual està situada al Parc de Montjuïc.
La visita la vaig trobar força interessant , però de totes les activitats realitzades durant aquesta setmana, trobo que aquesta és la que menys s’adequa, pel meu gust, a dur-la a terme amb nens de l’etapa d’infantil.
És cert que a través de l’art, les persones ens expressem tal i com som, i això encara es veu més reflectit ens els nens més petits, durant la seva etapa creativa i imaginativa. Però des del meu punt de vista, la visita a la Fundació Miró, hauria d’haver estat una activitat més vivencial, que t’hagués permès d’interactuar amb els altres companys.
Tot i això, el fet de visitar un museu amb els més petit, els ensenya que fora de l’entorn escolar i en llocs més seriosos com són els museus, han d’adoptar un correcte comportament, de respectar l’entorn en què estan; si es tracta d’un entorn silenciós doncs fer el màxim silenci i parlar el més suau possible; aprendre a no tocar les coses que estan exposades; a comportar-se sense molestar els altres companys; a observar allò que se’ls hi està mostrant; etc. Tot un seguit de valors que a través de sortides i d’activitats fora del recinte escolar es poden transmetre.
Dimecres 18:: Visita al Zoo
El matí del dimecres el vam dedicar a l’activitat de lliure elecció, en què uns quants de la classe vam decidir anar al zoo.
De totes les activitats del llarg de la setmana, penso que la visita al zoo és la que més encaixa com a activitat per a dur a terme amb nens del cicle infantil.
Des del meu punt de vista, la visita al zoo, veure animals, els lleons, els tigres, els monos, els cangurs, etc, penso que és el que més crida l’atenció dels més menuts i per tant dediquen més interès i curiositat a l’hora de la visita pel recinte.
Pel què fa a les possibilitats educatives que ofereix el zoo pels més xics, són vàries; des d’espectacles com ara de dofins o d’ocells; d’activitats dedicades a l’aprenentatge de diferents animals per conèixer més sobre ells, com ara rèptils o aus; la mostra de diferents rèptils els quals es poden tocar, com serps, granotes, etc; exposicions fotogràfiques d’animals; també, una part del zoo acull els animals no catalogats com a “salvatges”, és a dir, vaques, gallines, cabres, ponis, conills, etc, els quals els nens els poden tocar i donar de menjar. Així doncs, el zoo pretén mostrar, per una banda, els animals salvatges que habiten a diferents indrets del món, i per l’altra, també mostra els animals de la granja els quals són més comuns.
Pels grups escolars, el zoo ofereix un ampli ventall d’activitats amb caire educatiu per tal de que els nens des de petits descobreixin la gran varietat d’animals que existeixen a diferents llocs del planeta i intenta que se sentin més propers a ells, que els estimin.
Personalment, recordo que de petita havia anat varis cops al Zoo de Barcelona, i el recordava com un lloc molt ben cuidat, molt ben adaptat a cada tipus d’animal, amb uns animals grossos i bonics els quals impactava de veure. Però, no em va transmetre el mateix quan i vam anar el dimecres. Suposo que deu ser perquè a mida que ens anem fent grans la percepció de les coses canvia, i no les veiem igual que quan érem petits. Però la veritat és que hi havia animals que semblava que et miressin amb cara de llàstima. Algunes gàbies les veies que s’havien fet petites per alguns dels animals. I d’altres bèsties ni s’immutaven al veure la teva presència. I també hi havia zones en què els animals estaven gairebé a l’abast de la gent.
Tot i això, em va agradar moltíssim poder anar de nou al zoo a veure els animalons i veure les reaccions dels nens petits que van anar a visitar els animals amb tota la il·lusió del món, en què quedaven bocabadats davant de tots ells; com feia jo quan era més petita.
Dijous 19:: Visita a l’escola Joan XXIII
El dijous 19 de novembre vam visitar el col·legi Joan XXIII de Bellvitge, en què és un dels centres educatius més ben adaptats en l’ús de les noves tecnologies.
La finalitat de la visita a l’escola Joan XXIII ha estat per poder veure de més a prop com s’ha implantat les noves tecnologies en els més petits.
La visita en sí la vaig trobar molt interessant i em va fer molta gràcia poder veure els nens d’infantil jugant en diferents racons de les aules i agrupats en grups reduïts, en què uns feien un taller de maquillatge, d’altres utilitzaven l’ordinador, d’altres jugaven a cuinetes, etc.
Pel què fa a l’objectiu de la visita, vam poder veure com alguns dels alumes utilitzaven les pissarres digitals i també llibres digitals.
Penso que és molt positiu, tan per l’alumne com pel professor, la incorporació de les noves tecnologies dins de l’àmbit educatiu, ja que permet de treballar més fàcilment diferents aspectes i aporta un coneixement més clar i més precís sobre allò que vols ensenyar i transmetre. També permet al nen que des de ben petit assoleixi l’impacte que tenen l’ús de les noves tecnologies en la societat actual. A usar el ratolí; a iniciar i tancar l’ordinador; a usar el teclat; a imprimir; a prendre consciència de la possibilitat d’aconseguir informació a través d’un mitjà electrònic; a seguir unes indicacions; a realitzar activitats d’aprenentatge com amb el JClic; ...; tot un seguit d’aportacions educatives que beneficien al nen.
Tot i això, la segona part de la visita al CETEI no la vaig trobar massa interessant , tot i que penso que l’objectiu d’aquest centre està molt clar i pretén apropar les TIC i les seves “potencialitats” als ciutadans de totes les edats.
En definitiva, la sortida que vam fer al col·legi Joan XXIII en general va ser força interessant perquè vam poder veure com i de quina manera els més petits utilitzaven les pissarres digitals, els llibres digitals i els ordinadors. Així ens varem poder fer a la idea com seran les nostres futures classes, que mica en mica es van adaptant a les necessitats d’una societat canviant com la nostra.
Divendres 20:: Visita a l’Auditori
El divendres vam anar a visitar l’Auditori de Barcelona.
Primer vam anar a vista el Museu de l’Auditori, en què ens varen explicar quines propostes educatives té els museu pels nens petits. Hi ha dues propostes pels nens de 3 a 5 anys. Un és la “Descobrint el Museu” la qual és una visita lliure en què el professor que la duu a terme cap que faci un curs de formació per tal de conèixer bé les parts del museu i els instruments. L’altra activitat és la “Vine a trobar el teu instrument amic” en què és una visita guiada en que consta en dividir la classe en grups petits i cada un d’aquest grup ha de trobar el seu instrument amic. L’objectiu d’aquesta activitat és que el nen aprengui com està fet l’instrument, d’on prové, quin so fa, les seves característiques, etc.
Penso que les activitats del Museu que van adreçades als més menuts estan molt ben pensades ja que d’aquesta manera amplien el coneixement i la visió de la música, fent-los veure que la música també pot ser divertida i entretinguda.
Després de la visita al Museu, vam anar a l’audició del “Corda i Descorda” en què un grup d’instruments de corda, com ara un violí, una viola, un violoncel, un contrabaix i una guitarra, tocaven algunes peces molt conegudes dins l’àmbit d’infantil, com la d’en Joan petit quan balla, Rossinyol, Plou i fa sol, etc. Tot un seguit de cançons que motiven al nen a participar i a cantar, ja que la gran majoria són cançons tradicionals catalanes i són les que ensenyen a les escoles.
Personalment, em va agradar moltíssim el concert de Corda i Descorda ja que no cal ser petits per a disfrutar com ho vam fer, ja que moltes d’aquelles cançons ens van fer recordar la nostra infantesa.
Penso que de totes les activitats fetes durant la setmana extraordinària, el concert de Corda i Descorda és la que més s’adequaria als nens, ja que la música és essencial per a la nostra vida, com l’aire que respirem.
En aquí penjo el power point que vam fer pel Seminari, tot explicant què havia significat per a nosaltres la setmana d'activitats:
Power Point Setmana ExtraordinàRia
View more presentations from Ionagp.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
