La última del 2009!

US DESITJO UN BON NADAL, UNES BONES

FESTES I UN BON ANY 2010 A TOTS I A TOTES.

Iona.

Intervenció de síntesi

Des del meu punt de vista, penso que la creació del Blog personal ha estat molt beneficiosa, ja que hem après a utilitzar diferents tipus de programes que durant la nostra carrera i en un futur ens seran molt útils d'aplicar ens els nostres alumnes.

Crec que també, ens ha servit per endinsar-nos, encara més, dins del món de les noves tecnologies, ja que ens els últims anys, aquestes estan guanyant molt de terreny en la nostra societat i vida quotidiana. Per tant, ens ha servit d'ajuda per "actualitzar-nos" en la utilització de diferents programes de certa importància.

A part d'actualitzar el Blog amb les entrades que ens manaven fer, he intentat donar-li un toc més personal; publicant notícies que em semblaven interessant; penjant algunes reflexions que havíem fet a seminari sobre alguns llibres; penjant presentacions amb el Power Point, etc.

Els programes o activitats que m'han agradat més han estat el "Movie Maker", ja que trobo que és una aplicació molt molt útil i fàcil d'utilitzar i que et permet realitzar muntatges de vídeos molt bonics. Durant aquest semestre he realitzat diferents Movie Maker; però el que més m'ha agradat és el de la Setmana Extraordinària. "Enllaç"

I un altre programa que trobo molt útil i que a la vegada també m'ha agradat és el JClic, ja que pots realitzar i crear la teva pròpia activitat i personalitzar-la al teu gust. I pels més petits, penso que els agrada molt jugar a jocs interactius; ja que recordo que de petita també hi jugava al JClic i la veritat és que em fascinava. "Enllaç"

En conclusió, he disfrutat molt amb aquesta assignatura !

Gràcies Loles!

Somriures de Bombay

Com a segona lectura de seminari vaig triar Somriures de Bombay, de Jaume Sanllorente, el qual relata les experiències viscudes durant el viatge que li va canviar la vida.

Com a feina del Seminari vam haver de fer una reflexió sobre el llibre, i la meva va ser aquesta::

SOMRIURES DE BOMBAY

Aquesta és la segona lectura de seminari que he escollit. La lectura en sí m’ha sorprès perquè en un principi em pensava que seria el relat del dia a dia d’en Jaume Sanllorente des de que va arribar a la Índia, i tot el procés per fundar l’ONG a Bombay, però la veritat és que no ha estat així.

En aquest llibre, en Jaume li ha sabut donar un sentit i un amor únic. A través d’ell ha plasmat tots els seus sentiments i emocions que va sentir i que el van empènyer a fundar l’ONG.
Trobo que és un llibre molt emotiu i molt sincer, el qual explica diversos fets molt alarmants i desconcertants, que et fan adonar de com pot haver-hi tanta misèria i tanta desigualtat repartida pel món. De la poca importància i del poc respecte que es tenen alguns humans anvers a altres. De la poca humanitat que tenen uns cap els altres i la utilització d’alguns d’aquests com a simples objectes de treball.

La veritat és que hi ha hagut escenes del llibre que m’han esgarrifat moltíssim, i és que hi ha moments que m’han fet odiar-me a mi mateixa pel fet de pensar lo molt cruel i egoista que pot arribar a ser l’ésser humà pel sol fet de posseir béns materials, que al cap i a la fi no t’aporten la felicitat.
Però també hi ha hagut moments en els quals m’he emocionat al veure l’amor que desprèn en Jaume cap als “seus nens” per tal de fer-los feliços, ja que ell ho va renunciar a tot per tal de poder veure’ls somriure.

Mentre anava llegit el llibre, per estones em venien ganes de deixar de fer tot el que estava fent, desprendre’m d’aquesta rutina i fer alguna cosa totalment diferent; extraordinària, però que m’aportés alegria i felicitat.

El tema principal, en què Jaume Sanllorente li dóna més importància, és l’educació. L’única manera en que veu possible de que aquells nens surtin de la misèria i de l’esclavitud que pateixen és que rebin una educació per tal de que puguin aspirar a un futur i a una professió millor, i puguin abandonar el renom que els denomina com la casta dels “intocables”.

Amb la meva família, deu fer vora d’uns cinc o sis anys, vam apadrinar una nena de l’Índia a través de la Fundació Vicenç Ferrer. En aquell moment ho veia com un simple acte de bona fe, en què feies una petita donació mensual per tal de que tingués de menjar i per viure; però ara veig que no només és per cobrir les necessitats bàsiques d’aquests petits, sinó que aportant una petita quantitat de diners al mes els ajudes a que molts d’ells surtin de la misèria i puguin aspirar cap a un futur professional millor. Els dones com una segona oportunitat de viure la seva vida, ja que molts d’aquests nens que estan en mans de les fundacions, han estat salvats de l’esclavatge, dels abusos, de la misèria, etc.
Així doncs, em sento orgullosa de pensar que gràcies a l’acte de “bona fe” que vam fer anys enrere, hagi donat una nova vida a una nena que segurament podrà a aspirar a una vida molt millor.

Presentació de diapositives del treball conjunt amb Comunicació

La presentació que vam fer del dia 1 de desembre l'Eulàlia i jo la vam dedicar al Hikikomori.

Vam realitzar un Power Point destacant el que creiem més important sobre el tema.

El nostre objectiu amb aquest treball era informar-nos sobre aquest fenomen que actualment està tenint molt d'impacte en el Japó i que s'està convertint en un fet molt alarmant.

El Power Point que vam fer és aquest::

Power Point Hikikomori

View more presentations from Ionagp.

Activitats amb el JClic

En aquesta entrada us adjunto l'activitat del JClic.

La meva activitat va dedicada a la família. El meu objectiu, a través d'aquest joc, és que els més petits aprenguin alguns dels termes més essencials sobre l'àmbit familiar.

Aquest joc inclou activitats en què s'han de relacionar termes, jocs de memòria, jocs en anglès i alguns puzzles.

Penso que el JClic és un programa amb el qual es poden crear activitats entretingudes pels nens i a la vegada molt interessants, ja que també els aporta coneixement de diferents àmbits i temes.

El meu JClic és aquest:: Enllaç