Importància de les TIC en l'educació

Navegant per la xarxa he trobat una pàgina web en la qual hi ha una presentació que mostra els avantatges que tenen les TIC en l'àmbit de l'educació; ja sigui des de la perspectiva de l'alumnat com la perspectiva dels professors.

Per poder veure la presentació feu click Aquí

4 situacions per al debat

A continuació hi ha breument exposades 4 situacions que es succeeixen a les escoles del nostre país diàriament.

A- El professor d'educació física diu als seus alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

En aquesta situació A, des del meu punt de vista, penso que el professor d'educació física no pot obligar que els alumnes es comprin unes determinades bambes esportives per dur a terme un esport. El que sí que podria fer aquest professor és aconsellar als seus alumnes les bambes que haurien de portar per dur a terme aqueslles pràctiques de bàsquet, però aleshores que fossin els propis alumnes que decidissin de comprar-se les bambes recomenades pel professor o algunes altres.

Així doncs, jo penso que aquesta situació A portaria molta problemàtica al professor, ja que segurament molts pares es queixarien d'aquest professor al director del centre.

Per tant, penso que és una situació Incorrecte.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

En aquesta situació B, crec que és la situació més lògica i més normal de la resta. En primer lloc perquè si aquest professor manés de fer el projecte a casa, qualsevol dels alumnes el podria fer ja que les aplicacions de l'Internet i del processador de text Word, ja et venen inclosos en l'ordinador. I en segon lloc, la situació B es duu a terme a la classe de l'escola, o siga que els ordinadors que conformen l'aula d'informàtica ja han de contenir l'Internet i el Word.

Per tant, penso que aquesta situació és la única Correcte.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

En aquesta situació C, penso que, primer de tot, un professor no ha de demanar als seus alumnes que acabin de fer la feina que és seva i que en un principi l'hauria d'haver finalitzat ell. En segon lloc, penso que comet un greu error realitzant el power point amb una versió tan avançada com és la 2007, ja que molta gent encara tenim la versió vella, la 2003, o inclús hi ha gent que no té aquesta aplicació, ja que quan et compres el PC no està inclosa, i si la vols o te l'ha d'instal·lar un informàtic (si es que no hi entens massa en informàtica) o bé t'has de baixar l'aplicació a través de l'internet.

Així doncs, penso que el greu error per part del professor és manar de fer als alumnes aquesta feina ja que molts d'ells no disposaran d'aquesta aplicació i, per tant, no podran fer la feina.

Per tant, penso que també és una situació Incorrecte.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".

En aquesta situació D, jo penso que el professor de ciències formula malament la frase, ja que si els alumnes seguissin al peu de la lletra el què el professor els diu, llavors sí que a la millor molts d'ells acabarien amb la companyia dels mossos d'esquadra. El fet és que el professor els diu que entrin a la botiga i que agafin les postals que vulguin. O sigui, que l'error que comet el professor és dir que agafin allò que vulguin, és a dir, que no ho pagin.

Que esculleixin allò que els hi agradi més i que marxin de la botiga sense pagar-ho.

Així doncs, jo penso que el professor hauria de canviar el concepte d' "agafar" en triar i pagar, perquè sinó podria contraure diversos problemes.

Per tant, penso que també és una situació Incorrecte.

Cultura Lliure i Programari Lliure.

Com a cultura lliure podriem dir que és tota aquella creació encarregada de la difusió i l'elaboració de la cultura la qual es basa sota un principis de llibertats, els quals són iguals que els principis bàsics del programari lliure.

Així doncs, el programari lliure (també anomenat free software) podriem definir-lo com aquell que garanteix simultàniament quatre llibertats, les quals són:

• La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
• La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
• La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
• La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.

La majoria de projectes de programari lliure són desenvolupats per col·lectius de programadors que dediquen voluntàriament part del seu temps a dissenyar i a crear aplicacions informàtiques de manera col·laborativa.

Aquest moviment del programari lliure ha desenvolupat programes tan potents com el navegador Firefox o el paquet ofimàtic Openoffice.

Dins la cultura lliure podem parlar sobre el "Creative Commons" i el "Copyleft".

Els Creative Commons és una organització que intenta reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. L'objectiu d'aquesta organització és donar opcions a aquells creadors que vulguin que altres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades. Aquestes condicions les escull el propi autor i aquest pot decidir tenir "alguns drets reservats ".

El Copyleft és una mena de llicència que neix com a oposició del copyright la qual no restringeix la copia, sinó que s'anima a ella.

Google sites

Avui a la classe de Gestió hem après a utilitzar el Google Sites, el qual és molt útil per penjar fitxers a la xarxa i ens és de gran utilitat per penjar fotografies i documents al nostre blog personal a través d'aquest programa.

El document que he escollit per penjar en el meu blog a través de l'aplicació de Google Sites és aquesta fotografia::

Fotografia

La Blocosfera

Les que conformem l'entorn de la Blocosfera som la Júlia, la Iona, la Sílvia, la Lorena, l'Eulàlia i la Gina, i la vam anomenar JISLEG, que són les inicials del nom de cadascuna del grup.

El tema principal de la nostra Blocosfera és el Bullying, i el vam escollir perquè pensem que és un tema molt interessant i alhora molt preocupant, en el qual no se li està donant la seva importància, ja que és un tema que està afectant a moltes persones en el món, especialment a nens, i creiem que s'ha de fer front a aquesta pràctica de fer mal als altres.

Amb la nostra Blocosfera volem fer una petita aportació sobre el tema del Bullying i mantenir informada a la gent sobre els efectes que té sobre aquells que el pateixen.

També, a través d'aquest espai, ens agradaria donar suport a les víctimes del Bullying.

Per a poder accedir al Blog feu click en aquest enllaç:

http://www.jisleg.blogspot.com

Lectura en veu alta

A la classe de Comunicació oral del dia 13 d'octubre vam haver de dur un petit fragment d'un text o d'una poesia i vam haver de llegir-l'ho davant de la classe en veu alta.

El text que vaig triar és un fragment del discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt en què Quim Monzó va ser l'encarregat d'escriure i de llegir aquest discurs. El text en qüestió és aquest:


Senyores i senyors,

Com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte.

El conte va d’un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s’entrebanca. Doncs a aquest escriptor, un dia li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt, l’any que la cultura catalana n’és la convidada.

Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, per tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig? ¿Accepto la invitació? ¿No l’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?”

No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu.

Facis una cosa o facis l’altra (carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges) la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat.

Però passa que l’escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideix acceptar. És evident que no l’hi proposaran pas —fer el protocol•lari discurs inicial— l’any que la cultura convidada a la Fira de Frankfurt sigui la turca, la vietnamesa o la n’gndunga. Així, doncs, diu que sí, que el farà, i tot seguit s’asseu a una taula, agafa un bolígraf i una llibreta i comença a rumiar què hi ha de dir.

Audacity

Amb el programa "Audacity" hem après a fer muntatges d'audio i grabacions.

En aquest muntatge fet per la Gina i jo, primer de tot vam grabar la veu de la Gina sola i la vam guardar en format WAV, i després vaig grabar la meva i també la vam guardar en format WAV.

Aleshores vam posar una música de fons per fer més agradable la grabació i llavors vam afegir les dues grabacions de cadascuna i vàrem fer un muntatge perquè al escoltar-ho se sentís bé.

En la grabació la Gina i jo expliquem "Què és per a nosaltres l'educació".

I el resultat final del projecte és aquest::

Escoltar Grabació>>reproduir

Aprenem a desar adreces

Hola!!

Durant la classe de Gestió i TIC del dia 1 d'Octubre vàrem apendre a guardar adreces URL en les aplicacions d'Internet de Google Notebook i de Delicious.

L'aplicació Google Bookmark et permet guardar a la xarxa dins d'un compte personal, adreces URL, imatges i fragments de textos per tal de poder-ne fer ús des de qualsevol lloc del món i des de qualsevol ordinador.

L'aplicació Delicious té una funció molt similar a la del Google Bookmark, ja que també permet desar adreces URL, però pel contrari, no et deixa guardar ni imatges ni fragments de texts. Tot i així, aquesta aplicació et permet veure les adreces que els teus amics han guardat.

Des del meu punt de vista, penso que les dues aplicacions són un bon recurs a l'hora de guardar adreces a la xarxa. Tot i això, pel meu gust, em decantaria cap al Google Bookmark, ja que permet desar, a part de adreces, textos i imatges, cosa que l'altra aplicació no ho té.