US DESITJO UN BON NADAL, UNES BONES
FESTES I UN BON ANY 2010 A TOTS I A TOTES.
Iona.
Intervenció de síntesi
Fa 15 anys
dimecres, 23 de desembre del 2009
dimarts, 22 de desembre del 2009
Intervenció de síntesi
Des del meu punt de vista, penso que la creació del Blog personal ha estat molt beneficiosa, ja que hem après a utilitzar diferents tipus de programes que durant la nostra carrera i en un futur ens seran molt útils d'aplicar ens els nostres alumnes.
Crec que també, ens ha servit per endinsar-nos, encara més, dins del món de les noves tecnologies, ja que ens els últims anys, aquestes estan guanyant molt de terreny en la nostra societat i vida quotidiana. Per tant, ens ha servit d'ajuda per "actualitzar-nos" en la utilització de diferents programes de certa importància.
A part d'actualitzar el Blog amb les entrades que ens manaven fer, he intentat donar-li un toc més personal; publicant notícies que em semblaven interessant; penjant algunes reflexions que havíem fet a seminari sobre alguns llibres; penjant presentacions amb el Power Point, etc.
Els programes o activitats que m'han agradat més han estat el "Movie Maker", ja que trobo que és una aplicació molt molt útil i fàcil d'utilitzar i que et permet realitzar muntatges de vídeos molt bonics. Durant aquest semestre he realitzat diferents Movie Maker; però el que més m'ha agradat és el de la Setmana Extraordinària. "Enllaç"
I un altre programa que trobo molt útil i que a la vegada també m'ha agradat és el JClic, ja que pots realitzar i crear la teva pròpia activitat i personalitzar-la al teu gust. I pels més petits, penso que els agrada molt jugar a jocs interactius; ja que recordo que de petita també hi jugava al JClic i la veritat és que em fascinava. "Enllaç"
En conclusió, he disfrutat molt amb aquesta assignatura !
Gràcies Loles!
dimecres, 16 de desembre del 2009
Somriures de Bombay
Com a segona lectura de seminari vaig triar Somriures de Bombay, de Jaume Sanllorente, el qual relata les experiències viscudes durant el viatge que li va canviar la vida.
Com a feina del Seminari vam haver de fer una reflexió sobre el llibre, i la meva va ser aquesta::
SOMRIURES DE BOMBAY
Aquesta és la segona lectura de seminari que he escollit. La lectura en sí m’ha sorprès perquè en un principi em pensava que seria el relat del dia a dia d’en Jaume Sanllorente des de que va arribar a la Índia, i tot el procés per fundar l’ONG a Bombay, però la veritat és que no ha estat així.
En aquest llibre, en Jaume li ha sabut donar un sentit i un amor únic. A través d’ell ha plasmat tots els seus sentiments i emocions que va sentir i que el van empènyer a fundar l’ONG.
Trobo que és un llibre molt emotiu i molt sincer, el qual explica diversos fets molt alarmants i desconcertants, que et fan adonar de com pot haver-hi tanta misèria i tanta desigualtat repartida pel món. De la poca importància i del poc respecte que es tenen alguns humans anvers a altres. De la poca humanitat que tenen uns cap els altres i la utilització d’alguns d’aquests com a simples objectes de treball.
La veritat és que hi ha hagut escenes del llibre que m’han esgarrifat moltíssim, i és que hi ha moments que m’han fet odiar-me a mi mateixa pel fet de pensar lo molt cruel i egoista que pot arribar a ser l’ésser humà pel sol fet de posseir béns materials, que al cap i a la fi no t’aporten la felicitat.
Però també hi ha hagut moments en els quals m’he emocionat al veure l’amor que desprèn en Jaume cap als “seus nens” per tal de fer-los feliços, ja que ell ho va renunciar a tot per tal de poder veure’ls somriure.
Mentre anava llegit el llibre, per estones em venien ganes de deixar de fer tot el que estava fent, desprendre’m d’aquesta rutina i fer alguna cosa totalment diferent; extraordinària, però que m’aportés alegria i felicitat.
El tema principal, en què Jaume Sanllorente li dóna més importància, és l’educació. L’única manera en que veu possible de que aquells nens surtin de la misèria i de l’esclavitud que pateixen és que rebin una educació per tal de que puguin aspirar a un futur i a una professió millor, i puguin abandonar el renom que els denomina com la casta dels “intocables”.
Amb la meva família, deu fer vora d’uns cinc o sis anys, vam apadrinar una nena de l’Índia a través de la Fundació Vicenç Ferrer. En aquell moment ho veia com un simple acte de bona fe, en què feies una petita donació mensual per tal de que tingués de menjar i per viure; però ara veig que no només és per cobrir les necessitats bàsiques d’aquests petits, sinó que aportant una petita quantitat de diners al mes els ajudes a que molts d’ells surtin de la misèria i puguin aspirar cap a un futur professional millor. Els dones com una segona oportunitat de viure la seva vida, ja que molts d’aquests nens que estan en mans de les fundacions, han estat salvats de l’esclavatge, dels abusos, de la misèria, etc.
Així doncs, em sento orgullosa de pensar que gràcies a l’acte de “bona fe” que vam fer anys enrere, hagi donat una nova vida a una nena que segurament podrà a aspirar a una vida molt millor.
dijous, 10 de desembre del 2009
Presentació de diapositives del treball conjunt amb Comunicació
La presentació que vam fer del dia 1 de desembre l'Eulàlia i jo la vam dedicar al Hikikomori.
Vam realitzar un Power Point destacant el que creiem més important sobre el tema.
El nostre objectiu amb aquest treball era informar-nos sobre aquest fenomen que actualment està tenint molt d'impacte en el Japó i que s'està convertint en un fet molt alarmant.
El Power Point que vam fer és aquest::
Vam realitzar un Power Point destacant el que creiem més important sobre el tema.
El nostre objectiu amb aquest treball era informar-nos sobre aquest fenomen que actualment està tenint molt d'impacte en el Japó i que s'està convertint en un fet molt alarmant.
El Power Point que vam fer és aquest::
Power Point Hikikomori
View more presentations from Ionagp.
dijous, 3 de desembre del 2009
Activitats amb el JClic
En aquesta entrada us adjunto l'activitat del JClic.
La meva activitat va dedicada a la família. El meu objectiu, a través d'aquest joc, és que els més petits aprenguin alguns dels termes més essencials sobre l'àmbit familiar.
Aquest joc inclou activitats en què s'han de relacionar termes, jocs de memòria, jocs en anglès i alguns puzzles.
Penso que el JClic és un programa amb el qual es poden crear activitats entretingudes pels nens i a la vegada molt interessants, ja que també els aporta coneixement de diferents àmbits i temes.
El meu JClic és aquest:: Enllaç
divendres, 20 de novembre del 2009
Les Tic en els centres d'Educació Infantil
En aquesta notícia us adjunto un power-point que parla sobre les Tic en general i l'impacte que tenen aquestes i les seves aportacions en la societat.
També explica la utilització de les Tic a Infantil i què aporta i facilita als alumnes que les utilitza.
El valor afegit de les TIC a l'Educació Infantil
També explica la utilització de les Tic a Infantil i què aporta i facilita als alumnes que les utilitza.
El valor afegit de les TIC a l'Educació Infantil
Setmana extraordinària
La setmana del 16 al 20 de novembre la vam dedicar a dur a terme activitats pràctiques a fora del recinte de la universitat.
L'objectiu d'aquesta setmana era que en les diferents sortides que vam realitzar, analitzéssim les possibilitats educatives que oferia cada activitat pels nens de l'etapa d'infantil.
De la setmana d'activitat, cadascú n’ha extret les seves reflexions sobre què ens va semblar, sobre quines ofertes educatives hi ha fora de l’escola, quins valors poden aportar als nens, etc.
Doncs aquestes són les meves reflexions::
L’activitat de dimarts va ser la visita a la Fundació Miró, la qual està situada al Parc de Montjuïc.
La visita la vaig trobar força interessant , però de totes les activitats realitzades durant aquesta setmana, trobo que aquesta és la que menys s’adequa, pel meu gust, a dur-la a terme amb nens de l’etapa d’infantil.
És cert que a través de l’art, les persones ens expressem tal i com som, i això encara es veu més reflectit ens els nens més petits, durant la seva etapa creativa i imaginativa. Però des del meu punt de vista, la visita a la Fundació Miró, hauria d’haver estat una activitat més vivencial, que t’hagués permès d’interactuar amb els altres companys.
Tot i això, el fet de visitar un museu amb els més petit, els ensenya que fora de l’entorn escolar i en llocs més seriosos com són els museus, han d’adoptar un correcte comportament, de respectar l’entorn en què estan; si es tracta d’un entorn silenciós doncs fer el màxim silenci i parlar el més suau possible; aprendre a no tocar les coses que estan exposades; a comportar-se sense molestar els altres companys; a observar allò que se’ls hi està mostrant; etc. Tot un seguit de valors que a través de sortides i d’activitats fora del recinte escolar es poden transmetre.
El matí del dimecres el vam dedicar a l’activitat de lliure elecció, en què uns quants de la classe vam decidir anar al zoo.
De totes les activitats del llarg de la setmana, penso que la visita al zoo és la que més encaixa com a activitat per a dur a terme amb nens del cicle infantil.
Des del meu punt de vista, la visita al zoo, veure animals, els lleons, els tigres, els monos, els cangurs, etc, penso que és el que més crida l’atenció dels més menuts i per tant dediquen més interès i curiositat a l’hora de la visita pel recinte.
Pel què fa a les possibilitats educatives que ofereix el zoo pels més xics, són vàries; des d’espectacles com ara de dofins o d’ocells; d’activitats dedicades a l’aprenentatge de diferents animals per conèixer més sobre ells, com ara rèptils o aus; la mostra de diferents rèptils els quals es poden tocar, com serps, granotes, etc; exposicions fotogràfiques d’animals; també, una part del zoo acull els animals no catalogats com a “salvatges”, és a dir, vaques, gallines, cabres, ponis, conills, etc, els quals els nens els poden tocar i donar de menjar. Així doncs, el zoo pretén mostrar, per una banda, els animals salvatges que habiten a diferents indrets del món, i per l’altra, també mostra els animals de la granja els quals són més comuns.
Pels grups escolars, el zoo ofereix un ampli ventall d’activitats amb caire educatiu per tal de que els nens des de petits descobreixin la gran varietat d’animals que existeixen a diferents llocs del planeta i intenta que se sentin més propers a ells, que els estimin.
Personalment, recordo que de petita havia anat varis cops al Zoo de Barcelona, i el recordava com un lloc molt ben cuidat, molt ben adaptat a cada tipus d’animal, amb uns animals grossos i bonics els quals impactava de veure. Però, no em va transmetre el mateix quan i vam anar el dimecres. Suposo que deu ser perquè a mida que ens anem fent grans la percepció de les coses canvia, i no les veiem igual que quan érem petits. Però la veritat és que hi havia animals que semblava que et miressin amb cara de llàstima. Algunes gàbies les veies que s’havien fet petites per alguns dels animals. I d’altres bèsties ni s’immutaven al veure la teva presència. I també hi havia zones en què els animals estaven gairebé a l’abast de la gent.
Tot i això, em va agradar moltíssim poder anar de nou al zoo a veure els animalons i veure les reaccions dels nens petits que van anar a visitar els animals amb tota la il·lusió del món, en què quedaven bocabadats davant de tots ells; com feia jo quan era més petita.
El dijous 19 de novembre vam visitar el col·legi Joan XXIII de Bellvitge, en què és un dels centres educatius més ben adaptats en l’ús de les noves tecnologies.
La finalitat de la visita a l’escola Joan XXIII ha estat per poder veure de més a prop com s’ha implantat les noves tecnologies en els més petits.
La visita en sí la vaig trobar molt interessant i em va fer molta gràcia poder veure els nens d’infantil jugant en diferents racons de les aules i agrupats en grups reduïts, en què uns feien un taller de maquillatge, d’altres utilitzaven l’ordinador, d’altres jugaven a cuinetes, etc.
Pel què fa a l’objectiu de la visita, vam poder veure com alguns dels alumes utilitzaven les pissarres digitals i també llibres digitals.
Penso que és molt positiu, tan per l’alumne com pel professor, la incorporació de les noves tecnologies dins de l’àmbit educatiu, ja que permet de treballar més fàcilment diferents aspectes i aporta un coneixement més clar i més precís sobre allò que vols ensenyar i transmetre. També permet al nen que des de ben petit assoleixi l’impacte que tenen l’ús de les noves tecnologies en la societat actual. A usar el ratolí; a iniciar i tancar l’ordinador; a usar el teclat; a imprimir; a prendre consciència de la possibilitat d’aconseguir informació a través d’un mitjà electrònic; a seguir unes indicacions; a realitzar activitats d’aprenentatge com amb el JClic; ...; tot un seguit d’aportacions educatives que beneficien al nen.
Tot i això, la segona part de la visita al CETEI no la vaig trobar massa interessant , tot i que penso que l’objectiu d’aquest centre està molt clar i pretén apropar les TIC i les seves “potencialitats” als ciutadans de totes les edats.
En definitiva, la sortida que vam fer al col·legi Joan XXIII en general va ser força interessant perquè vam poder veure com i de quina manera els més petits utilitzaven les pissarres digitals, els llibres digitals i els ordinadors. Així ens varem poder fer a la idea com seran les nostres futures classes, que mica en mica es van adaptant a les necessitats d’una societat canviant com la nostra.
El divendres vam anar a visitar l’Auditori de Barcelona.
Primer vam anar a vista el Museu de l’Auditori, en què ens varen explicar quines propostes educatives té els museu pels nens petits. Hi ha dues propostes pels nens de 3 a 5 anys. Un és la “Descobrint el Museu” la qual és una visita lliure en què el professor que la duu a terme cap que faci un curs de formació per tal de conèixer bé les parts del museu i els instruments. L’altra activitat és la “Vine a trobar el teu instrument amic” en què és una visita guiada en que consta en dividir la classe en grups petits i cada un d’aquest grup ha de trobar el seu instrument amic. L’objectiu d’aquesta activitat és que el nen aprengui com està fet l’instrument, d’on prové, quin so fa, les seves característiques, etc.
Penso que les activitats del Museu que van adreçades als més menuts estan molt ben pensades ja que d’aquesta manera amplien el coneixement i la visió de la música, fent-los veure que la música també pot ser divertida i entretinguda.
Després de la visita al Museu, vam anar a l’audició del “Corda i Descorda” en què un grup d’instruments de corda, com ara un violí, una viola, un violoncel, un contrabaix i una guitarra, tocaven algunes peces molt conegudes dins l’àmbit d’infantil, com la d’en Joan petit quan balla, Rossinyol, Plou i fa sol, etc. Tot un seguit de cançons que motiven al nen a participar i a cantar, ja que la gran majoria són cançons tradicionals catalanes i són les que ensenyen a les escoles.
Personalment, em va agradar moltíssim el concert de Corda i Descorda ja que no cal ser petits per a disfrutar com ho vam fer, ja que moltes d’aquelles cançons ens van fer recordar la nostra infantesa.
Penso que de totes les activitats fetes durant la setmana extraordinària, el concert de Corda i Descorda és la que més s’adequaria als nens, ja que la música és essencial per a la nostra vida, com l’aire que respirem.
L'objectiu d'aquesta setmana era que en les diferents sortides que vam realitzar, analitzéssim les possibilitats educatives que oferia cada activitat pels nens de l'etapa d'infantil.
De la setmana d'activitat, cadascú n’ha extret les seves reflexions sobre què ens va semblar, sobre quines ofertes educatives hi ha fora de l’escola, quins valors poden aportar als nens, etc.
Doncs aquestes són les meves reflexions::
SETMANA D’ACTIVITATS
Dilluns 16 :: Sortida al Parc de cordes “Natupark”
Natupark és un parc de cordes en què es realitzen les activitats a l’aire lliure, i que combina la diversió i l’aventura enmig d’un entorn natural.
L’objectiu principal d’aquest parc és l’entreteniment, però a la vegada pretén aportar a l’aventurer una educació i un aprenentatge sobre l’activitat gairebé desconeguda i sobre el mode d’utilització d’alguns dels objectes que són essencials per dur a terme l’activitat.
Des del meu punt de vista, les possibilitats educatives de realitzar activitats com aquesta, en un entorn diferent a l’escolar, és que als alumnes se’ls permet de connectar amb un entorn natural, ple de nous obstacles i de noves impressions que fan que els nens se sentin més propers a la natura.
Personalment penso que dur a terme activitats amb els nens a fora a un entorn natural és molt beneficiós per a ells, ja que cada vegada, la naturalesa i el medi natural es troben més allunyats dels nens que viuen en les ciutats. La visió i l’experimentació de la naturalesa és cada vagada més difícil d’aconseguir, ja que el desenvolupament urbà ha fet que desapareguin gran part d’aquests espais.
Crec que és important que els nens coneguin de primera mà i per la seva pròpia experimentació els elements propis de la naturalesa; com ara els animals, els arbres, els insectes, les plantes, etc. Tot això beneficia al desenvolupament dels nens, el seu aprenentatge, la seva creativitat, el desenvolupament de les seves actituds, entre d’altres.
Des d’un altre punt de vista, la realització d’aquesta activitat et permet interactivar amb altres persones que fins a les hores no sabies de la seva existència. I és que aquest dia que vam realitzar l’activitat del parc de cordes, vaig conèixer i vaig parlar amb gent que fins a llavors no l’havia vist cap vegada a la universitat, o simplement havia parlat amb aquesta alguna vegada, i la veritat és que et satisfà fer noves amistats.
Per tant, i com a conclusió final, penso que per educar els nens és essencials que de tan en tan puguin realitzar activitats fora del recinte escolar, ja que d’aquesta manera poden conèixer nous entorns i poden crear nous vincles entre altres companys.
Dilluns 16 :: Sortida al Parc de cordes “Natupark”
Natupark és un parc de cordes en què es realitzen les activitats a l’aire lliure, i que combina la diversió i l’aventura enmig d’un entorn natural.
L’objectiu principal d’aquest parc és l’entreteniment, però a la vegada pretén aportar a l’aventurer una educació i un aprenentatge sobre l’activitat gairebé desconeguda i sobre el mode d’utilització d’alguns dels objectes que són essencials per dur a terme l’activitat.
Des del meu punt de vista, les possibilitats educatives de realitzar activitats com aquesta, en un entorn diferent a l’escolar, és que als alumnes se’ls permet de connectar amb un entorn natural, ple de nous obstacles i de noves impressions que fan que els nens se sentin més propers a la natura.
Personalment penso que dur a terme activitats amb els nens a fora a un entorn natural és molt beneficiós per a ells, ja que cada vegada, la naturalesa i el medi natural es troben més allunyats dels nens que viuen en les ciutats. La visió i l’experimentació de la naturalesa és cada vagada més difícil d’aconseguir, ja que el desenvolupament urbà ha fet que desapareguin gran part d’aquests espais.
Crec que és important que els nens coneguin de primera mà i per la seva pròpia experimentació els elements propis de la naturalesa; com ara els animals, els arbres, els insectes, les plantes, etc. Tot això beneficia al desenvolupament dels nens, el seu aprenentatge, la seva creativitat, el desenvolupament de les seves actituds, entre d’altres.
Des d’un altre punt de vista, la realització d’aquesta activitat et permet interactivar amb altres persones que fins a les hores no sabies de la seva existència. I és que aquest dia que vam realitzar l’activitat del parc de cordes, vaig conèixer i vaig parlar amb gent que fins a llavors no l’havia vist cap vegada a la universitat, o simplement havia parlat amb aquesta alguna vegada, i la veritat és que et satisfà fer noves amistats.
Per tant, i com a conclusió final, penso que per educar els nens és essencials que de tan en tan puguin realitzar activitats fora del recinte escolar, ja que d’aquesta manera poden conèixer nous entorns i poden crear nous vincles entre altres companys.
Dimarts 17:: Visita a la Fundació Miró
L’activitat de dimarts va ser la visita a la Fundació Miró, la qual està situada al Parc de Montjuïc.
La visita la vaig trobar força interessant , però de totes les activitats realitzades durant aquesta setmana, trobo que aquesta és la que menys s’adequa, pel meu gust, a dur-la a terme amb nens de l’etapa d’infantil.
És cert que a través de l’art, les persones ens expressem tal i com som, i això encara es veu més reflectit ens els nens més petits, durant la seva etapa creativa i imaginativa. Però des del meu punt de vista, la visita a la Fundació Miró, hauria d’haver estat una activitat més vivencial, que t’hagués permès d’interactuar amb els altres companys.
Tot i això, el fet de visitar un museu amb els més petit, els ensenya que fora de l’entorn escolar i en llocs més seriosos com són els museus, han d’adoptar un correcte comportament, de respectar l’entorn en què estan; si es tracta d’un entorn silenciós doncs fer el màxim silenci i parlar el més suau possible; aprendre a no tocar les coses que estan exposades; a comportar-se sense molestar els altres companys; a observar allò que se’ls hi està mostrant; etc. Tot un seguit de valors que a través de sortides i d’activitats fora del recinte escolar es poden transmetre.
Dimecres 18:: Visita al Zoo
El matí del dimecres el vam dedicar a l’activitat de lliure elecció, en què uns quants de la classe vam decidir anar al zoo.
De totes les activitats del llarg de la setmana, penso que la visita al zoo és la que més encaixa com a activitat per a dur a terme amb nens del cicle infantil.
Des del meu punt de vista, la visita al zoo, veure animals, els lleons, els tigres, els monos, els cangurs, etc, penso que és el que més crida l’atenció dels més menuts i per tant dediquen més interès i curiositat a l’hora de la visita pel recinte.
Pel què fa a les possibilitats educatives que ofereix el zoo pels més xics, són vàries; des d’espectacles com ara de dofins o d’ocells; d’activitats dedicades a l’aprenentatge de diferents animals per conèixer més sobre ells, com ara rèptils o aus; la mostra de diferents rèptils els quals es poden tocar, com serps, granotes, etc; exposicions fotogràfiques d’animals; també, una part del zoo acull els animals no catalogats com a “salvatges”, és a dir, vaques, gallines, cabres, ponis, conills, etc, els quals els nens els poden tocar i donar de menjar. Així doncs, el zoo pretén mostrar, per una banda, els animals salvatges que habiten a diferents indrets del món, i per l’altra, també mostra els animals de la granja els quals són més comuns.
Pels grups escolars, el zoo ofereix un ampli ventall d’activitats amb caire educatiu per tal de que els nens des de petits descobreixin la gran varietat d’animals que existeixen a diferents llocs del planeta i intenta que se sentin més propers a ells, que els estimin.
Personalment, recordo que de petita havia anat varis cops al Zoo de Barcelona, i el recordava com un lloc molt ben cuidat, molt ben adaptat a cada tipus d’animal, amb uns animals grossos i bonics els quals impactava de veure. Però, no em va transmetre el mateix quan i vam anar el dimecres. Suposo que deu ser perquè a mida que ens anem fent grans la percepció de les coses canvia, i no les veiem igual que quan érem petits. Però la veritat és que hi havia animals que semblava que et miressin amb cara de llàstima. Algunes gàbies les veies que s’havien fet petites per alguns dels animals. I d’altres bèsties ni s’immutaven al veure la teva presència. I també hi havia zones en què els animals estaven gairebé a l’abast de la gent.
Tot i això, em va agradar moltíssim poder anar de nou al zoo a veure els animalons i veure les reaccions dels nens petits que van anar a visitar els animals amb tota la il·lusió del món, en què quedaven bocabadats davant de tots ells; com feia jo quan era més petita.
Dijous 19:: Visita a l’escola Joan XXIII
El dijous 19 de novembre vam visitar el col·legi Joan XXIII de Bellvitge, en què és un dels centres educatius més ben adaptats en l’ús de les noves tecnologies.
La finalitat de la visita a l’escola Joan XXIII ha estat per poder veure de més a prop com s’ha implantat les noves tecnologies en els més petits.
La visita en sí la vaig trobar molt interessant i em va fer molta gràcia poder veure els nens d’infantil jugant en diferents racons de les aules i agrupats en grups reduïts, en què uns feien un taller de maquillatge, d’altres utilitzaven l’ordinador, d’altres jugaven a cuinetes, etc.
Pel què fa a l’objectiu de la visita, vam poder veure com alguns dels alumes utilitzaven les pissarres digitals i també llibres digitals.
Penso que és molt positiu, tan per l’alumne com pel professor, la incorporació de les noves tecnologies dins de l’àmbit educatiu, ja que permet de treballar més fàcilment diferents aspectes i aporta un coneixement més clar i més precís sobre allò que vols ensenyar i transmetre. També permet al nen que des de ben petit assoleixi l’impacte que tenen l’ús de les noves tecnologies en la societat actual. A usar el ratolí; a iniciar i tancar l’ordinador; a usar el teclat; a imprimir; a prendre consciència de la possibilitat d’aconseguir informació a través d’un mitjà electrònic; a seguir unes indicacions; a realitzar activitats d’aprenentatge com amb el JClic; ...; tot un seguit d’aportacions educatives que beneficien al nen.
Tot i això, la segona part de la visita al CETEI no la vaig trobar massa interessant , tot i que penso que l’objectiu d’aquest centre està molt clar i pretén apropar les TIC i les seves “potencialitats” als ciutadans de totes les edats.
En definitiva, la sortida que vam fer al col·legi Joan XXIII en general va ser força interessant perquè vam poder veure com i de quina manera els més petits utilitzaven les pissarres digitals, els llibres digitals i els ordinadors. Així ens varem poder fer a la idea com seran les nostres futures classes, que mica en mica es van adaptant a les necessitats d’una societat canviant com la nostra.
Divendres 20:: Visita a l’Auditori
El divendres vam anar a visitar l’Auditori de Barcelona.
Primer vam anar a vista el Museu de l’Auditori, en què ens varen explicar quines propostes educatives té els museu pels nens petits. Hi ha dues propostes pels nens de 3 a 5 anys. Un és la “Descobrint el Museu” la qual és una visita lliure en què el professor que la duu a terme cap que faci un curs de formació per tal de conèixer bé les parts del museu i els instruments. L’altra activitat és la “Vine a trobar el teu instrument amic” en què és una visita guiada en que consta en dividir la classe en grups petits i cada un d’aquest grup ha de trobar el seu instrument amic. L’objectiu d’aquesta activitat és que el nen aprengui com està fet l’instrument, d’on prové, quin so fa, les seves característiques, etc.
Penso que les activitats del Museu que van adreçades als més menuts estan molt ben pensades ja que d’aquesta manera amplien el coneixement i la visió de la música, fent-los veure que la música també pot ser divertida i entretinguda.
Després de la visita al Museu, vam anar a l’audició del “Corda i Descorda” en què un grup d’instruments de corda, com ara un violí, una viola, un violoncel, un contrabaix i una guitarra, tocaven algunes peces molt conegudes dins l’àmbit d’infantil, com la d’en Joan petit quan balla, Rossinyol, Plou i fa sol, etc. Tot un seguit de cançons que motiven al nen a participar i a cantar, ja que la gran majoria són cançons tradicionals catalanes i són les que ensenyen a les escoles.
Personalment, em va agradar moltíssim el concert de Corda i Descorda ja que no cal ser petits per a disfrutar com ho vam fer, ja que moltes d’aquelles cançons ens van fer recordar la nostra infantesa.
Penso que de totes les activitats fetes durant la setmana extraordinària, el concert de Corda i Descorda és la que més s’adequaria als nens, ja que la música és essencial per a la nostra vida, com l’aire que respirem.
En aquí penjo el power point que vam fer pel Seminari, tot explicant què havia significat per a nosaltres la setmana d'activitats:
Power Point Setmana ExtraordinàRia
View more presentations from Ionagp.
divendres, 13 de novembre del 2009
Aprenem a fer muntatges de vídeos
Durant la setmana l'hem dedicat a fer un muntatge de vídeo amb imatges.
Primer de tot, per dur-ho a terme, vaig gravar amb l'Audacity el text que vam llegir en veu alta a la classe de Comunicació, i aleshores, un cop gravat, li vaig afegir una música de fons per tal de fer-lo més emotiu.
Després, amb el programa Windows Movie Maker, vaig importar la gravació de l'Audacity i llavors vaig seleccionar algunes fotografies que estiguessin relacionades amb el text i les hi vaig afegir uns efectes.
El resultat final del muntatge amb el Movie Maker és aquest::
dilluns, 9 de novembre del 2009
Presentació amb el Power Point
El dimarts dia 3 de novembre a la classe de Gestió vam fer una activitat amb el programa del Power Point.
L'activitat consistia en què una part de la classe havia de realitzar un Power Point ben fet i ben estructurat; i l'altra part de la classe havia de fer un Power mal fet.
El nostre grup vam realitzar un power point molt mal fet; dut fins a l'extrem.
La presentació la vam fer sobre l'obesitat infantil.
Aquest va ser el resultat del nostre power point::
El nostre grup vam realitzar un power point molt mal fet; dut fins a l'extrem.
La presentació la vam fer sobre l'obesitat infantil.
Aquest va ser el resultat del nostre power point::
La Obesitat Infantil
View more presentations from Ionagp.
Els Dimarts amb Morrie
En aquesta entrada penjo la reflexió que vam fer a seminari sobre el llibre que vam escollir com a lectura. Jo vaig triar "Els dimarts amb Morrie"
ELS DIMARTS AMB MORRIE
Aquest és un dels llibres que he triat com a lectura de Seminari.
Simplement m’ha encantat. Trobo que és un llibre que amb molta senzillesa explica el curs natural de la vida.
El llibre tracta de que Mitch, l’antic alumne i autor del llibre, visita el seu antic professor de la universitat, Morrie, amb el qual, durant els quatre anys que Micth va estar a la universitat, van crear uns vincles molt íntims. Un cop graduat, Mitch es distancia de la gent que havia estudiat amb ell, i també de Morrie. Passats 17 anys, per coincidències de la vida, Mitch s’assabenta que el seu estimat professor pateix una malaltia que poc a poc el va deixant inhabilitat. És aquí on l’autor decideix reprendre el contacte amb el seu antic professor. Així doncs, cada dimarts es troben a casa d’en Morrie on parlen sobre temes que són importants en la vida, sobre l’amor cap els altres, sobre la mort, sobre la família, sobre les emocions i sentiments, l’envelliment etc. En resum, el tema de les trobades era el Sentit de la Vida. La matèria era l’experiència viscuda.
Llegir aquest llibre m’ha aportat consciència moral sobre molts dels temes que tracten Mitch i Morrie en les seves classes dels dimarts. M’ha fet adonar de la importància de valorar aquelles petites coses que esdevenen les més importants i necessàries per a poder viure. De ser humà i relacionar-me amb els altres. De que les coses materials, al cap i a la fi, no et faran ser més feliç; sinó que l’amor de la família, l’amor dels fills, l’amor d’aquell que t’estima, l’amor en general serà el que realment et farà ser feliç i, en els casos de sentir la mort tan de prop, aquest amor que els amics, la família, els fills sentiran per tu, és el que et mantindrà amb vida i el que farà que vulguis seguir vivint cada instant al màxim. I és que el propi Morrie ho deixa ben clar; “L’amor té una importància suprema. Sense amor, som ocells amb les ales trencades. Estima els altres o mor”.
Un dels aspectes que més m’ha agradat del llibre és les ganes que Morrie tenia de viure tot i saber que la malaltia mica en mica se l’enduia. “Vull viure..!”; amb aquest pensament és com començava cada dia quan es despertava pel matí. Volia viure el dia a dia, de la manera que fos, donant consells a d’altres persones, contestant cartes, rebent visites d’amics, donant l’amor als seus fills i familiars, compartint les classes amb el seu estimat antic alumne..., el que Morrie volia era fer coses per tal de sentir-se viu. “Aprèn a morir, i aprendràs a viure”, i es que quan et fas a la idea que moriràs aleshores ho veus tot molt diferent. Aprens a valorar les petites coses, els petits detalls, una mirada, un somriure, cada moment que passes amb els qui estimes, aprens a estimar de debò als altres... temptejar la mort ens fa més humans, la mort ens humanitza. “No necessites l’últim model de cotxe esportiu, no necessites la casa més gran de totes. La veritat és que no obtens satisfacció d’aquestes coses. ¿Saps què et dóna satisfacció de debò? Oferir als altres el que els pots donar. Dedica’t a estimar els altres, dedica’t a la comunitat que t’envolta, dedica’t a crear alguna cosa que et doni finalitat i sentit.”
Un altre tema que tracten i trobo molt interessant és el de la vellesa. Jo penso que a tothom, en part, ens fa por fer-nos grans. Però envellir no és només decaure, sinó que és créixer intel·lectualment com a persona. No és només la part negativa d’avançar cap a la mort, sinó que també és la part positiva d’avançar en el coneixement de la mort, i viure una vida millor a causa d’això, ja que per aprendre a viure primer s’ha d’aprendre a morir.
També parlen sobre els diners i les coses materials. La riquesa no aporta felicitat ni satisfacció. A la vida donem massa valor i importància a coses que realment no la tenen. I aleshores, això porta a grans desil·lusions a la vida. Les coses materials no es poden substituir per amor o gentilesa o tendresa. Al cap i a la fi, les coses importants com la responsabilitat, l’espiritualitat, la consciència i l’amor són les que realment et fan viure, fins i tot després d’haver marxat.
La veritat és que aquest llibre m’ha aportat un coneixement que fins a les hores no havia adquirit. Estic contenta d’haver triat aquest llibre com a lectura de seminari, ja que des d’un principi no sabia quin escollir, però aleshores el meu pare me’l va recomanar i em va dir que era un dels llibres més bonics que havia llegit. I la veritat és que és cert. Amb les lliçons d’aquest llibre crec que a partir d’ara veuré la vida amb un altre sentit, disfrutant i gaudint de cada moment, valorant per sobre de tot les coses espirituals abans que les materials, saber perdonar els altres i a un mateix, no témer a la vellesa, però sobretot estimar els altres, perquè sinó, tal i com deia Morrie: “Estima els altres o mor”.
Aquest és un dels llibres que he triat com a lectura de Seminari.
Simplement m’ha encantat. Trobo que és un llibre que amb molta senzillesa explica el curs natural de la vida.
El llibre tracta de que Mitch, l’antic alumne i autor del llibre, visita el seu antic professor de la universitat, Morrie, amb el qual, durant els quatre anys que Micth va estar a la universitat, van crear uns vincles molt íntims. Un cop graduat, Mitch es distancia de la gent que havia estudiat amb ell, i també de Morrie. Passats 17 anys, per coincidències de la vida, Mitch s’assabenta que el seu estimat professor pateix una malaltia que poc a poc el va deixant inhabilitat. És aquí on l’autor decideix reprendre el contacte amb el seu antic professor. Així doncs, cada dimarts es troben a casa d’en Morrie on parlen sobre temes que són importants en la vida, sobre l’amor cap els altres, sobre la mort, sobre la família, sobre les emocions i sentiments, l’envelliment etc. En resum, el tema de les trobades era el Sentit de la Vida. La matèria era l’experiència viscuda.
Llegir aquest llibre m’ha aportat consciència moral sobre molts dels temes que tracten Mitch i Morrie en les seves classes dels dimarts. M’ha fet adonar de la importància de valorar aquelles petites coses que esdevenen les més importants i necessàries per a poder viure. De ser humà i relacionar-me amb els altres. De que les coses materials, al cap i a la fi, no et faran ser més feliç; sinó que l’amor de la família, l’amor dels fills, l’amor d’aquell que t’estima, l’amor en general serà el que realment et farà ser feliç i, en els casos de sentir la mort tan de prop, aquest amor que els amics, la família, els fills sentiran per tu, és el que et mantindrà amb vida i el que farà que vulguis seguir vivint cada instant al màxim. I és que el propi Morrie ho deixa ben clar; “L’amor té una importància suprema. Sense amor, som ocells amb les ales trencades. Estima els altres o mor”.
Un dels aspectes que més m’ha agradat del llibre és les ganes que Morrie tenia de viure tot i saber que la malaltia mica en mica se l’enduia. “Vull viure..!”; amb aquest pensament és com començava cada dia quan es despertava pel matí. Volia viure el dia a dia, de la manera que fos, donant consells a d’altres persones, contestant cartes, rebent visites d’amics, donant l’amor als seus fills i familiars, compartint les classes amb el seu estimat antic alumne..., el que Morrie volia era fer coses per tal de sentir-se viu. “Aprèn a morir, i aprendràs a viure”, i es que quan et fas a la idea que moriràs aleshores ho veus tot molt diferent. Aprens a valorar les petites coses, els petits detalls, una mirada, un somriure, cada moment que passes amb els qui estimes, aprens a estimar de debò als altres... temptejar la mort ens fa més humans, la mort ens humanitza. “No necessites l’últim model de cotxe esportiu, no necessites la casa més gran de totes. La veritat és que no obtens satisfacció d’aquestes coses. ¿Saps què et dóna satisfacció de debò? Oferir als altres el que els pots donar. Dedica’t a estimar els altres, dedica’t a la comunitat que t’envolta, dedica’t a crear alguna cosa que et doni finalitat i sentit.”
Un altre tema que tracten i trobo molt interessant és el de la vellesa. Jo penso que a tothom, en part, ens fa por fer-nos grans. Però envellir no és només decaure, sinó que és créixer intel·lectualment com a persona. No és només la part negativa d’avançar cap a la mort, sinó que també és la part positiva d’avançar en el coneixement de la mort, i viure una vida millor a causa d’això, ja que per aprendre a viure primer s’ha d’aprendre a morir.
També parlen sobre els diners i les coses materials. La riquesa no aporta felicitat ni satisfacció. A la vida donem massa valor i importància a coses que realment no la tenen. I aleshores, això porta a grans desil·lusions a la vida. Les coses materials no es poden substituir per amor o gentilesa o tendresa. Al cap i a la fi, les coses importants com la responsabilitat, l’espiritualitat, la consciència i l’amor són les que realment et fan viure, fins i tot després d’haver marxat.
La veritat és que aquest llibre m’ha aportat un coneixement que fins a les hores no havia adquirit. Estic contenta d’haver triat aquest llibre com a lectura de seminari, ja que des d’un principi no sabia quin escollir, però aleshores el meu pare me’l va recomanar i em va dir que era un dels llibres més bonics que havia llegit. I la veritat és que és cert. Amb les lliçons d’aquest llibre crec que a partir d’ara veuré la vida amb un altre sentit, disfrutant i gaudint de cada moment, valorant per sobre de tot les coses espirituals abans que les materials, saber perdonar els altres i a un mateix, no témer a la vellesa, però sobretot estimar els altres, perquè sinó, tal i com deia Morrie: “Estima els altres o mor”.
dijous, 5 de novembre del 2009
Els exàmens finals i l'Internet
En aquesta entrada us adjunto l'enllaç d'una notícia que va publicar el diari El País el dia 4 de novembre del 2009.
Aquesta notícia explica que els estudiants danesos podran utilitzar l'Internet en els exàmens finals. Fins i tot podran visitar el Facebook i totes aquestes xarxes socials per tal de poder trobar les millors respostes a les preguntes dels exàmens.
Amb aquesta notícia, podem veure com afecta l'ús de les noves tecnologies en l'educació i que cada vegada va agafant més força.
Aquesta notícia explica que els estudiants danesos podran utilitzar l'Internet en els exàmens finals. Fins i tot podran visitar el Facebook i totes aquestes xarxes socials per tal de poder trobar les millors respostes a les preguntes dels exàmens.
Amb aquesta notícia, podem veure com afecta l'ús de les noves tecnologies en l'educació i que cada vegada va agafant més força.
Per a poder llegir la notícia íntegra feu click >>Aquí
diumenge, 1 de novembre del 2009
"Activitat amb el Photoshop" (tercera part)
En aquesta tercera activitat hem agafat una imatge i l'hem modificat totalment, retallat altres imatges i enganxant-les a la nostra imatge.
Els passos que hem seguit durant el procediments són els següents:
Els passos que hem seguit durant el procediments són els següents:
1. Hem buscat imatges de llavis i les hem retallat amb l'eina de Lazo Magnetico.
2. Hem enganxat els llavis, i a través de Edición->Transformación libre Imagen, hem modificat el tamany i hem encaixat les imatges al seu lloc corresponent.
3. Aleshores, perquè no es veiguéssin els nostres llavis de sota, hem utilitzar l'eina de Tampón Clonar i hem tapat els nostres llavis originals.
El 
resultat final és aquest::
resultat final és aquest::"Activitat amb el Photoshop" (segona part)
En la segona Activitat, hem agafat dues imatges i les hem retocat i retallat.
Els passos que hem seguit per dur a terme el procediment són:
Els passos que hem seguit per dur a terme el procediment són:
1. A la barra d'eines, hem utilitzat la Herraminet Recortar per retallat la foto.
2. A la barra de dalt, a l'opció de Imagen->Ajustes->Brillo/Contraste, hem modificat la foto 1.
3. En la foto 2 hem anat a Imagen->Modo->Escala de grises.
"Activitat amb el Photoshop" (primera part)
Dijous passat, a la classe de TIC vam conèixer un programa editor d'imatges anomenat GIMP.
Primer de tot ens vam tirar fotos amb els de la classe amb la càmera, i llavors vam passar a investigar com funcionava el programa. ´
És un programa molt semblant al Photoshop, que és amb el qual he realitzat l'activitat, ja que no tenia instal·lat el GIMP.
Activitat 1:
En l'activitat 1, hem agafat una fotografia i li hem canviat el tamany de píxels i la resolució per tal de poder-la penjar en el Blog i ens hi cabés.
Els passos que hem seguit són els següents:
1. Hem anat a la barra de dalt a l'opció de Imagen.
2. Després a Tamaño de Imagen.
3. I aleshores hem reduit el tamany de píxles i la resolució.
"Sin leer ni escribir hasta los seis"
En aquesta entrada adjunto un enllaç d'una notícia que va fer pública el diari El País el 29/10/09.
L'article explica que es creu que la presió sobre els nens més petits està en qüestió, ja que els docents creuen que el que se'ls hauria de transmetre amb els nens són valors sobre aspectes físics, ètics i socials.
Trobo que és un article molt interessant ja que creuen que als nens se'ls ha d'ensenyar a través de l'experiència i la pràctica.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Importància de les TIC en l'educació
Navegant per la xarxa he trobat una pàgina web en la qual hi ha una presentació que mostra els avantatges que tenen les TIC en l'àmbit de l'educació; ja sigui des de la perspectiva de l'alumnat com la perspectiva dels professors.
Per poder veure la presentació feu click Aquí
dimecres, 21 d’octubre del 2009
4 situacions per al debat
A continuació hi ha breument exposades 4 situacions que es succeeixen a les escoles del nostre país diàriament.
A- El professor d'educació física diu als seus alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.
En aquesta situació A, des del meu punt de vista, penso que el professor d'educació física no pot obligar que els alumnes es comprin unes determinades bambes esportives per dur a terme un esport. El que sí que podria fer aquest professor és aconsellar als seus alumnes les bambes que haurien de portar per dur a terme aqueslles pràctiques de bàsquet, però aleshores que fossin els propis alumnes que decidissin de comprar-se les bambes recomenades pel professor o algunes altres.
Així doncs, jo penso que aquesta situació A portaria molta problemàtica al professor, ja que segurament molts pares es queixarien d'aquest professor al director del centre.
Per tant, penso que és una situació Incorrecte.
B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
En aquesta situació B, crec que és la situació més lògica i més normal de la resta. En primer lloc perquè si aquest professor manés de fer el projecte a casa, qualsevol dels alumnes el podria fer ja que les aplicacions de l'Internet i del processador de text Word, ja et venen inclosos en l'ordinador. I en segon lloc, la situació B es duu a terme a la classe de l'escola, o siga que els ordinadors que conformen l'aula d'informàtica ja han de contenir l'Internet i el Word.
Per tant, penso que aquesta situació és la única Correcte.
C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
En aquesta situació C, penso que, primer de tot, un professor no ha de demanar als seus alumnes que acabin de fer la feina que és seva i que en un principi l'hauria d'haver finalitzat ell. En segon lloc, penso que comet un greu error realitzant el power point amb una versió tan avançada com és la 2007, ja que molta gent encara tenim la versió vella, la 2003, o inclús hi ha gent que no té aquesta aplicació, ja que quan et compres el PC no està inclosa, i si la vols o te l'ha d'instal·lar un informàtic (si es que no hi entens massa en informàtica) o bé t'has de baixar l'aplicació a través de l'internet.
Així doncs, penso que el greu error per part del professor és manar de fer als alumnes aquesta feina ja que molts d'ells no disposaran d'aquesta aplicació i, per tant, no podran fer la feina.
Per tant, penso que també és una situació Incorrecte.
D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".
En aquesta situació D, jo penso que el professor de ciències formula malament la frase, ja que si els alumnes seguissin al peu de la lletra el què el professor els diu, llavors sí que a la millor molts d'ells acabarien amb la companyia dels mossos d'esquadra. El fet és que el professor els diu que entrin a la botiga i que agafin les postals que vulguin. O sigui, que l'error que comet el professor és dir que agafin allò que vulguin, és a dir, que no ho pagin.
Que esculleixin allò que els hi agradi més i que marxin de la botiga sense pagar-ho.
Així doncs, jo penso que el professor hauria de canviar el concepte d' "agafar" en triar i pagar, perquè sinó podria contraure diversos problemes.
Per tant, penso que també és una situació Incorrecte.
Cultura Lliure i Programari Lliure.
Com a cultura lliure podriem dir que és tota aquella creació encarregada de la difusió i l'elaboració de la cultura la qual es basa sota un principis de llibertats, els quals són iguals que els principis bàsics del programari lliure.
Així doncs, el programari lliure (també anomenat free software) podriem definir-lo com aquell que garanteix simultàniament quatre llibertats, les quals són:
- La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
- La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
- La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
- La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.
La majoria de projectes de programari lliure són desenvolupats per col·lectius de programadors que dediquen voluntàriament part del seu temps a dissenyar i a crear aplicacions informàtiques de manera col·laborativa.
Aquest moviment del programari lliure ha desenvolupat programes tan potents com el navegador Firefox o el paquet ofimàtic Openoffice.
Dins la cultura lliure podem parlar sobre el "Creative Commons" i el "Copyleft".
Els Creative Commons és una organització que intenta reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. L'objectiu d'aquesta organització és donar opcions a aquells creadors que vulguin que altres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades. Aquestes condicions les escull el propi autor i aquest pot decidir tenir "alguns drets reservats ".
El Copyleft és una mena de llicència que neix com a oposició del copyright la qual no restringeix la copia, sinó que s'anima a ella.
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Google sites
Avui a la classe de Gestió hem après a utilitzar el Google Sites, el qual és molt útil per penjar fitxers a la xarxa i ens és de gran utilitat per penjar fotografies i documents al nostre blog personal a través d'aquest programa.
El document que he escollit per penjar en el meu blog a través de l'aplicació de Google Sites és aquesta fotografia::
La Blocosfera
Les que conformem l'entorn de la Blocosfera som la Júlia, la Iona, la Sílvia, la Lorena, l'Eulàlia i la Gina, i la vam anomenar JISLEG, que són les inicials del nom de cadascuna del grup.
El tema principal de la nostra Blocosfera és el Bullying, i el vam escollir perquè pensem que és un tema molt interessant i alhora molt preocupant, en el qual no se li està donant la seva importància, ja que és un tema que està afectant a moltes persones en el món, especialment a nens, i creiem que s'ha de fer front a aquesta pràctica de fer mal als altres.
Amb la nostra Blocosfera volem fer una petita aportació sobre el tema del Bullying i mantenir informada a la gent sobre els efectes que té sobre aquells que el pateixen.
També, a través d'aquest espai, ens agradaria donar suport a les víctimes del Bullying.
Per a poder accedir al Blog feu click en aquest enllaç:
dijous, 15 d’octubre del 2009
Lectura en veu alta
A la classe de Comunicació oral del dia 13 d'octubre vam haver de dur un petit fragment d'un text o d'una poesia i vam haver de llegir-l'ho davant de la classe en veu alta.
El text que vaig triar és un fragment del discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt en què Quim Monzó va ser l'encarregat d'escriure i de llegir aquest discurs. El text en qüestió és aquest:
Senyores i senyors,
Com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte.
El conte va d’un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s’entrebanca. Doncs a aquest escriptor, un dia li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt, l’any que la cultura catalana n’és la convidada.
Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, per tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig? ¿Accepto la invitació? ¿No l’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?”
No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu.
Facis una cosa o facis l’altra (carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges) la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat.
Però passa que l’escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideix acceptar. És evident que no l’hi proposaran pas —fer el protocol•lari discurs inicial— l’any que la cultura convidada a la Fira de Frankfurt sigui la turca, la vietnamesa o la n’gndunga. Així, doncs, diu que sí, que el farà, i tot seguit s’asseu a una taula, agafa un bolígraf i una llibreta i comença a rumiar què hi ha de dir.
El text que vaig triar és un fragment del discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt en què Quim Monzó va ser l'encarregat d'escriure i de llegir aquest discurs. El text en qüestió és aquest:
Com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte.
El conte va d’un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s’entrebanca. Doncs a aquest escriptor, un dia li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt, l’any que la cultura catalana n’és la convidada.
Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, per tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig? ¿Accepto la invitació? ¿No l’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?”
No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu.
Facis una cosa o facis l’altra (carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges) la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat.
Però passa que l’escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideix acceptar. És evident que no l’hi proposaran pas —fer el protocol•lari discurs inicial— l’any que la cultura convidada a la Fira de Frankfurt sigui la turca, la vietnamesa o la n’gndunga. Així, doncs, diu que sí, que el farà, i tot seguit s’asseu a una taula, agafa un bolígraf i una llibreta i comença a rumiar què hi ha de dir.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Audacity
Amb el programa "Audacity" hem après a fer muntatges d'audio i grabacions.
En aquest muntatge fet per la Gina i jo, primer de tot vam grabar la veu de la Gina sola i la vam guardar en format WAV, i després vaig grabar la meva i també la vam guardar en format WAV.
Aleshores vam posar una música de fons per fer més agradable la grabació i llavors vam afegir les dues grabacions de cadascuna i vàrem fer un muntatge perquè al escoltar-ho se sentís bé.
En la grabació la Gina i jo expliquem "Què és per a nosaltres l'educació".
I el resultat final del projecte és aquest::
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Aprenem a desar adreces
Hola!!
Durant la classe de Gestió i TIC del dia 1 d'Octubre vàrem apendre a guardar adreces URL en les aplicacions d'Internet de Google Notebook i de Delicious.
L'aplicació Google Bookmark et permet guardar a la xarxa dins d'un compte personal, adreces URL, imatges i fragments de textos per tal de poder-ne fer ús des de qualsevol lloc del món i des de qualsevol ordinador.
L'aplicació Delicious té una funció molt similar a la del Google Bookmark, ja que també permet desar adreces URL, però pel contrari, no et deixa guardar ni imatges ni fragments de texts. Tot i així, aquesta aplicació et permet veure les adreces que els teus amics han guardat.
Des del meu punt de vista, penso que les dues aplicacions són un bon recurs a l'hora de guardar adreces a la xarxa. Tot i això, pel meu gust, em decantaria cap al Google Bookmark, ja que permet desar, a part de adreces, textos i imatges, cosa que l'altra aplicació no ho té.
Durant la classe de Gestió i TIC del dia 1 d'Octubre vàrem apendre a guardar adreces URL en les aplicacions d'Internet de Google Notebook i de Delicious.
L'aplicació Google Bookmark et permet guardar a la xarxa dins d'un compte personal, adreces URL, imatges i fragments de textos per tal de poder-ne fer ús des de qualsevol lloc del món i des de qualsevol ordinador.
L'aplicació Delicious té una funció molt similar a la del Google Bookmark, ja que també permet desar adreces URL, però pel contrari, no et deixa guardar ni imatges ni fragments de texts. Tot i així, aquesta aplicació et permet veure les adreces que els teus amics han guardat.
Des del meu punt de vista, penso que les dues aplicacions són un bon recurs a l'hora de guardar adreces a la xarxa. Tot i això, pel meu gust, em decantaria cap al Google Bookmark, ja que permet desar, a part de adreces, textos i imatges, cosa que l'altra aplicació no ho té.
diumenge, 27 de setembre del 2009
Notícia sobre les noves tecnologies
Navegant per la xarxa he trobat una notícia curiosa relacionada amb les noves tecnologies (TIC), la qual m'ha cridat bastant l'atenció.
La notícia l'he trobat en una pàgina web anomenada "20minutos.es" la qual penja notícies de diferents àmbits i temes.
Així doncs, la notícia fa referència a la creació d'una vara per detectar la senyal d'una red de Wi-Fi. La forma d'aquesta vara recorda als famosos pals de fusta que suposadament indiquen la presència d'aigua en el subsòl.
L'aparell indica a través de llums de diferents colors, la presència d'una red Wi-Fi, així com també la seva intensitat.
Des del meu punt de vista, crec que aquesta vara és un bon invent ja que et permet localitzar les zones on hi ha Wi-Fi i així poder-te conectar amb el portàtil a qualsevol red Wi-Fi i treballar des d'aquesta.
Font: http://www.20minutos.es/noticia/521135/0/vara/rastrea/wifi/
La notícia l'he trobat en una pàgina web anomenada "20minutos.es" la qual penja notícies de diferents àmbits i temes.
Així doncs, la notícia fa referència a la creació d'una vara per detectar la senyal d'una red de Wi-Fi. La forma d'aquesta vara recorda als famosos pals de fusta que suposadament indiquen la presència d'aigua en el subsòl.
L'aparell indica a través de llums de diferents colors, la presència d'una red Wi-Fi, així com també la seva intensitat.
Des del meu punt de vista, crec que aquesta vara és un bon invent ja que et permet localitzar les zones on hi ha Wi-Fi i així poder-te conectar amb el portàtil a qualsevol red Wi-Fi i treballar des d'aquesta.
Font: http://www.20minutos.es/noticia/521135/0/vara/rastrea/wifi/
dimarts, 22 de setembre del 2009
Introducció de les pissarres digitals i interactives als alumnes més xics (vídeo del youtube)
Aquest vídeo és un petit reportatge que ens explica què són les pissarres digitals i interactives i també mostra els avantatges que tenen aquestes envers les pissarres normals de tota la vida.
dijous, 17 de setembre del 2009
Presentació
Hola !!
Em dic Iona i sóc de Manresa.
El fet de que hagi vingut a estudiar en aquesta universitat i en concret aquesta carrera d'Educació Infantil és perquè m'agraden els nens petits i m’agradaria tractar amb ells de més aprop.
Em dic Iona i sóc de Manresa.
El fet de que hagi vingut a estudiar en aquesta universitat i en concret aquesta carrera d'Educació Infantil és perquè m'agraden els nens petits i m’agradaria tractar amb ells de més aprop.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
