divendres, 13 de novembre del 2009
Aprenem a fer muntatges de vídeos
Després, amb el programa Windows Movie Maker, vaig importar la gravació de l'Audacity i llavors vaig seleccionar algunes fotografies que estiguessin relacionades amb el text i les hi vaig afegir uns efectes.
El resultat final del muntatge amb el Movie Maker és aquest::
dilluns, 9 de novembre del 2009
Presentació amb el Power Point
El nostre grup vam realitzar un power point molt mal fet; dut fins a l'extrem.
La presentació la vam fer sobre l'obesitat infantil.
Aquest va ser el resultat del nostre power point::
Els Dimarts amb Morrie
Aquest és un dels llibres que he triat com a lectura de Seminari.
Simplement m’ha encantat. Trobo que és un llibre que amb molta senzillesa explica el curs natural de la vida.
El llibre tracta de que Mitch, l’antic alumne i autor del llibre, visita el seu antic professor de la universitat, Morrie, amb el qual, durant els quatre anys que Micth va estar a la universitat, van crear uns vincles molt íntims. Un cop graduat, Mitch es distancia de la gent que havia estudiat amb ell, i també de Morrie. Passats 17 anys, per coincidències de la vida, Mitch s’assabenta que el seu estimat professor pateix una malaltia que poc a poc el va deixant inhabilitat. És aquí on l’autor decideix reprendre el contacte amb el seu antic professor. Així doncs, cada dimarts es troben a casa d’en Morrie on parlen sobre temes que són importants en la vida, sobre l’amor cap els altres, sobre la mort, sobre la família, sobre les emocions i sentiments, l’envelliment etc. En resum, el tema de les trobades era el Sentit de la Vida. La matèria era l’experiència viscuda.
Llegir aquest llibre m’ha aportat consciència moral sobre molts dels temes que tracten Mitch i Morrie en les seves classes dels dimarts. M’ha fet adonar de la importància de valorar aquelles petites coses que esdevenen les més importants i necessàries per a poder viure. De ser humà i relacionar-me amb els altres. De que les coses materials, al cap i a la fi, no et faran ser més feliç; sinó que l’amor de la família, l’amor dels fills, l’amor d’aquell que t’estima, l’amor en general serà el que realment et farà ser feliç i, en els casos de sentir la mort tan de prop, aquest amor que els amics, la família, els fills sentiran per tu, és el que et mantindrà amb vida i el que farà que vulguis seguir vivint cada instant al màxim. I és que el propi Morrie ho deixa ben clar; “L’amor té una importància suprema. Sense amor, som ocells amb les ales trencades. Estima els altres o mor”.
Un dels aspectes que més m’ha agradat del llibre és les ganes que Morrie tenia de viure tot i saber que la malaltia mica en mica se l’enduia. “Vull viure..!”; amb aquest pensament és com començava cada dia quan es despertava pel matí. Volia viure el dia a dia, de la manera que fos, donant consells a d’altres persones, contestant cartes, rebent visites d’amics, donant l’amor als seus fills i familiars, compartint les classes amb el seu estimat antic alumne..., el que Morrie volia era fer coses per tal de sentir-se viu. “Aprèn a morir, i aprendràs a viure”, i es que quan et fas a la idea que moriràs aleshores ho veus tot molt diferent. Aprens a valorar les petites coses, els petits detalls, una mirada, un somriure, cada moment que passes amb els qui estimes, aprens a estimar de debò als altres... temptejar la mort ens fa més humans, la mort ens humanitza. “No necessites l’últim model de cotxe esportiu, no necessites la casa més gran de totes. La veritat és que no obtens satisfacció d’aquestes coses. ¿Saps què et dóna satisfacció de debò? Oferir als altres el que els pots donar. Dedica’t a estimar els altres, dedica’t a la comunitat que t’envolta, dedica’t a crear alguna cosa que et doni finalitat i sentit.”
Un altre tema que tracten i trobo molt interessant és el de la vellesa. Jo penso que a tothom, en part, ens fa por fer-nos grans. Però envellir no és només decaure, sinó que és créixer intel·lectualment com a persona. No és només la part negativa d’avançar cap a la mort, sinó que també és la part positiva d’avançar en el coneixement de la mort, i viure una vida millor a causa d’això, ja que per aprendre a viure primer s’ha d’aprendre a morir.
També parlen sobre els diners i les coses materials. La riquesa no aporta felicitat ni satisfacció. A la vida donem massa valor i importància a coses que realment no la tenen. I aleshores, això porta a grans desil·lusions a la vida. Les coses materials no es poden substituir per amor o gentilesa o tendresa. Al cap i a la fi, les coses importants com la responsabilitat, l’espiritualitat, la consciència i l’amor són les que realment et fan viure, fins i tot després d’haver marxat.
La veritat és que aquest llibre m’ha aportat un coneixement que fins a les hores no havia adquirit. Estic contenta d’haver triat aquest llibre com a lectura de seminari, ja que des d’un principi no sabia quin escollir, però aleshores el meu pare me’l va recomanar i em va dir que era un dels llibres més bonics que havia llegit. I la veritat és que és cert. Amb les lliçons d’aquest llibre crec que a partir d’ara veuré la vida amb un altre sentit, disfrutant i gaudint de cada moment, valorant per sobre de tot les coses espirituals abans que les materials, saber perdonar els altres i a un mateix, no témer a la vellesa, però sobretot estimar els altres, perquè sinó, tal i com deia Morrie: “Estima els altres o mor”.
dijous, 5 de novembre del 2009
Els exàmens finals i l'Internet
Aquesta notícia explica que els estudiants danesos podran utilitzar l'Internet en els exàmens finals. Fins i tot podran visitar el Facebook i totes aquestes xarxes socials per tal de poder trobar les millors respostes a les preguntes dels exàmens.
Amb aquesta notícia, podem veure com afecta l'ús de les noves tecnologies en l'educació i que cada vegada va agafant més força.
Per a poder llegir la notícia íntegra feu click >>Aquí
diumenge, 1 de novembre del 2009
"Activitat amb el Photoshop" (tercera part)
Els passos que hem seguit durant el procediments són els següents:
"Activitat amb el Photoshop" (segona part)
Els passos que hem seguit per dur a terme el procediment són:
"Activitat amb el Photoshop" (primera part)
Primer de tot ens vam tirar fotos amb els de la classe amb la càmera, i llavors vam passar a investigar com funcionava el programa. ´
"Sin leer ni escribir hasta los seis"
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Importància de les TIC en l'educació
dimecres, 21 d’octubre del 2009
4 situacions per al debat
A- El professor d'educació física diu als seus alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.
En aquesta situació A, des del meu punt de vista, penso que el professor d'educació física no pot obligar que els alumnes es comprin unes determinades bambes esportives per dur a terme un esport. El que sí que podria fer aquest professor és aconsellar als seus alumnes les bambes que haurien de portar per dur a terme aqueslles pràctiques de bàsquet, però aleshores que fossin els propis alumnes que decidissin de comprar-se les bambes recomenades pel professor o algunes altres.
B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
En aquesta situació B, crec que és la situació més lògica i més normal de la resta. En primer lloc perquè si aquest professor manés de fer el projecte a casa, qualsevol dels alumnes el podria fer ja que les aplicacions de l'Internet i del processador de text Word, ja et venen inclosos en l'ordinador. I en segon lloc, la situació B es duu a terme a la classe de l'escola, o siga que els ordinadors que conformen l'aula d'informàtica ja han de contenir l'Internet i el Word.
C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
En aquesta situació C, penso que, primer de tot, un professor no ha de demanar als seus alumnes que acabin de fer la feina que és seva i que en un principi l'hauria d'haver finalitzat ell. En segon lloc, penso que comet un greu error realitzant el power point amb una versió tan avançada com és la 2007, ja que molta gent encara tenim la versió vella, la 2003, o inclús hi ha gent que no té aquesta aplicació, ja que quan et compres el PC no està inclosa, i si la vols o te l'ha d'instal·lar un informàtic (si es que no hi entens massa en informàtica) o bé t'has de baixar l'aplicació a través de l'internet.
D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".
En aquesta situació D, jo penso que el professor de ciències formula malament la frase, ja que si els alumnes seguissin al peu de la lletra el què el professor els diu, llavors sí que a la millor molts d'ells acabarien amb la companyia dels mossos d'esquadra. El fet és que el professor els diu que entrin a la botiga i que agafin les postals que vulguin. O sigui, que l'error que comet el professor és dir que agafin allò que vulguin, és a dir, que no ho pagin.
Cultura Lliure i Programari Lliure.
Com a cultura lliure podriem dir que és tota aquella creació encarregada de la difusió i l'elaboració de la cultura la qual es basa sota un principis de llibertats, els quals són iguals que els principis bàsics del programari lliure.
Així doncs, el programari lliure (també anomenat free software) podriem definir-lo com aquell que garanteix simultàniament quatre llibertats, les quals són:
- La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
- La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
- La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
- La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.
La majoria de projectes de programari lliure són desenvolupats per col·lectius de programadors que dediquen voluntàriament part del seu temps a dissenyar i a crear aplicacions informàtiques de manera col·laborativa.
Aquest moviment del programari lliure ha desenvolupat programes tan potents com el navegador Firefox o el paquet ofimàtic Openoffice.
Dins la cultura lliure podem parlar sobre el "Creative Commons" i el "Copyleft".
Els Creative Commons és una organització que intenta reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. L'objectiu d'aquesta organització és donar opcions a aquells creadors que vulguin que altres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades. Aquestes condicions les escull el propi autor i aquest pot decidir tenir "alguns drets reservats ".
El Copyleft és una mena de llicència que neix com a oposició del copyright la qual no restringeix la copia, sinó que s'anima a ella.
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Google sites
La Blocosfera
dijous, 15 d’octubre del 2009
Lectura en veu alta
El text que vaig triar és un fragment del discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt en què Quim Monzó va ser l'encarregat d'escriure i de llegir aquest discurs. El text en qüestió és aquest:
Com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte.
El conte va d’un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s’entrebanca. Doncs a aquest escriptor, un dia li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt, l’any que la cultura catalana n’és la convidada.
Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, per tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig? ¿Accepto la invitació? ¿No l’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?”
No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu.
Facis una cosa o facis l’altra (carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges) la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat.
Però passa que l’escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideix acceptar. És evident que no l’hi proposaran pas —fer el protocol•lari discurs inicial— l’any que la cultura convidada a la Fira de Frankfurt sigui la turca, la vietnamesa o la n’gndunga. Així, doncs, diu que sí, que el farà, i tot seguit s’asseu a una taula, agafa un bolígraf i una llibreta i comença a rumiar què hi ha de dir.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Audacity
En aquest muntatge fet per la Gina i jo, primer de tot vam grabar la veu de la Gina sola i la vam guardar en format WAV, i després vaig grabar la meva i també la vam guardar en format WAV.
Aleshores vam posar una música de fons per fer més agradable la grabació i llavors vam afegir les dues grabacions de cadascuna i vàrem fer un muntatge perquè al escoltar-ho se sentís bé.
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Aprenem a desar adreces
Durant la classe de Gestió i TIC del dia 1 d'Octubre vàrem apendre a guardar adreces URL en les aplicacions d'Internet de Google Notebook i de Delicious.
L'aplicació Google Bookmark et permet guardar a la xarxa dins d'un compte personal, adreces URL, imatges i fragments de textos per tal de poder-ne fer ús des de qualsevol lloc del món i des de qualsevol ordinador.
L'aplicació Delicious té una funció molt similar a la del Google Bookmark, ja que també permet desar adreces URL, però pel contrari, no et deixa guardar ni imatges ni fragments de texts. Tot i així, aquesta aplicació et permet veure les adreces que els teus amics han guardat.
Des del meu punt de vista, penso que les dues aplicacions són un bon recurs a l'hora de guardar adreces a la xarxa. Tot i això, pel meu gust, em decantaria cap al Google Bookmark, ja que permet desar, a part de adreces, textos i imatges, cosa que l'altra aplicació no ho té.
diumenge, 27 de setembre del 2009
Notícia sobre les noves tecnologies
La notícia l'he trobat en una pàgina web anomenada "20minutos.es" la qual penja notícies de diferents àmbits i temes.
Així doncs, la notícia fa referència a la creació d'una vara per detectar la senyal d'una red de Wi-Fi. La forma d'aquesta vara recorda als famosos pals de fusta que suposadament indiquen la presència d'aigua en el subsòl.
L'aparell indica a través de llums de diferents colors, la presència d'una red Wi-Fi, així com també la seva intensitat.
Des del meu punt de vista, crec que aquesta vara és un bon invent ja que et permet localitzar les zones on hi ha Wi-Fi i així poder-te conectar amb el portàtil a qualsevol red Wi-Fi i treballar des d'aquesta.
Font: http://www.20minutos.es/noticia/521135/0/vara/rastrea/wifi/
dimarts, 22 de setembre del 2009
Introducció de les pissarres digitals i interactives als alumnes més xics (vídeo del youtube)
Aquest vídeo és un petit reportatge que ens explica què són les pissarres digitals i interactives i també mostra els avantatges que tenen aquestes envers les pissarres normals de tota la vida.
dijous, 17 de setembre del 2009
Presentació
Em dic Iona i sóc de Manresa.
El fet de que hagi vingut a estudiar en aquesta universitat i en concret aquesta carrera d'Educació Infantil és perquè m'agraden els nens petits i m’agradaria tractar amb ells de més aprop.